setmana de seminari (28.10 - 30.10)

El dimecres dia 28 d’Octubre vam dedicar la sessió de seminari, a les revistes educatives que havíem de portar cadascú de nosaltres, i a poder ser, cadascú una diferent.
La majoria d’aquestes revistes les vam treure de la biblioteca de la Universitat, altres de l’Institut on anàvem anteriorment, i una de d’escola on treballa la meva mare, que era una revista diferent ja que tractava d’educació especial.
Ens vam agrupar en grups de dues o tres persones, i cada gruo teníem dues revistes educatives, A mi em va tocar analitzar, juntament amb la Mar i la Sara, la revista El Guix, i la de Escuela i Religión. Totes dues em van semblar molt interessants, ja que eren completament diferents i tractaven diversos aspectes.
Un cop acabat el petit anàlisi de les revistes, vam posar-ho en comú, i cada grup havia d’explicar els aspectes més rellevants de la seva revista, com ara el número de pàgines, el preu, l’editor, etc.

Pel que fa al divendres dia 30 d’Octubre, vam començar la sessió amb l’exposició de l’actualitat educativa de l’Anna i la Norma, i la noticia que van exposar va ser: La Generalitat mantendrá el nombre a las vacaciones de Navidad y Semana Santa.
Vam debatre sobre aquest tema, on la Norma defensava que s’havia de mantenir el nom, i l’Anna, per altra banda, s’oposava.
Personalment penso que el nom d’aquestes vacances no és important, la gent seguirà fent aquestes vacances es diguin vacances d’hivern o de primavera, o es diguin vacances de Nadal, o Setmana Santa.

Esquema d'Internet

COED 30 d'Octubre

Descripció

A la darrere sessió de COED, vam divir la classe en dues parts:
La primera d’elles la vam dedicar a l’entrega dels treballs que havíem de fer del llibre: “Com parlar bé en públic”, i després vam acabar de concretar els dies exactes de la recitación de poemes, i els dies del debat per equips.
En aquesta part de la sessió la professora va dedicar un parell de minuts per aclarar la diferència entre rondalla i conte, que un company de classe li va demanar que ho fes perquè no li havia quedat del tot clar.
La segona part de la sessió, vam llegir un article en veu alta, que la Lluïsa ens va repartir, de l’Albert Om, que es titulava 10.000 euros, i que es va publicar el dia 24 d’Octubre, en el diari Avui. Ens va donar aquest article perquè feia referència a una llegenda urbana, que era el tema en que estavem centrats.
Finalment, va acabar la sessió fent una lectura personal, intensa, sobre un dossier de “Lingüística, una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios” de Jesús Tusón.

Reflexió

Personalment em va ajudar que la Lluïsa fes un recordatori, i una aclaració sobre la diferència que hi havia entre una llegenda i un conte, ja que no m’havia quedat del tot clar.
Per altra banda, em va semblar molt interessant l’article de l’Albert Om, on al principi d’aquest article semblava que tot el que explicava fos real, fins que vam llegir el final, on ens va fer veure que tot el que havia explicat era una llegenda. L’Albert, té una manera d’explicar les coses que em sembla molt atractiva, i que li dóna un toc d’humor que m’agrada molt.Per últim, la lectura que vam fer en silenci, va ajudar a concentrar.nos molt més, i a fer una lectura més intensa.

Seminari 23 d'Octubre

Per a la sessió de seminari d’avui, el tutor ens havia demanat que busquéssim informació sobre l’horari i el calendari escolar d’altres comunitats autònomes i altres països.
A mi em va tocar buscar el d’Irlanda, altres van buscar el d’Alemanya, França, Londres, Andalusia, etc. On vam observar que cada país tenia les seves vacances, gairebé tots diferents, el seu horari, hi havia qui només feia horari de mati, altres tot el dia.

Quan vam acabar aquesta activitat l’Alba i la Elena, van fer la seva exposició sobre actualitat educativa, i la noticia que van desenvolupar era: Escolars de Mollerussa comencen a rebre la 'motxilla viatgera' carregada de llibres per incentivar-los a la lectura.
Després vam començar el debat sobre aquesta notícia, i finalment, van acabar amb les conclusions d’aquest debat.
Personalment penso que aquesta activitat pot arribar a ser mol profitosa, ja que els nens tindran un contacte més intens amb la lectura. És una manera d’incentivar-los a la lectura, i que ho facin més regularment. A més a més, seran llibres que ells podran triar, i d’aquesta manera no es veuran obligats a llegir alguna cosa que no els interessa.
Un cop acabat, vam comentar el llibre que ens havíem de llegir i havíem de fer el treball. El llibre s’anomena Va de mestres. Cadascú de nosaltres vam dir la nostra opinió sobre el llibre, el que ens havia semblat interessant, i perquè ens havia servit. Per acabar vam entregar-li el treball, i vam marxar cap a casa.

Seminari 21 d'Octubre

Per aquesta sessió de seminari, havíem de fer una entrada al bloc, on havíem d’explicar quin, o quins havien estat els nostres millors Mestres durant l’etapa de primària.
La sessió d’avui l’hem dedicat a comentar aquestes experiències explicades al nostre bloc.
Per saber ens quins aspectes ens havíem centrat a l’hora decidir quin era aquest millor professor, el Xavier va preguntar-nos sobre els aspectes personals del mestre, els aspectes professionals, la seva metodologia, que era allò que ens havia cridat l’atenció, etc.
Ens hom pogut adonar que cadascú té els seus propis criteris, cadascú de nosaltres valora unes coses que potser d’altres no les valoren tant, altres que si fixen més amb la personalitat del mestre, en canvi d’altres tenien en compte el seu caràcter però li donaven més importància a la manera d’ensenyar i d’explicar.
Un cop acabada l’activitat ens vam posar en grups, i havíem de pensar i escriure 6 o 7 aspectes que per nosaltres definirien a un bon mestre. Després hem fet la posada en comú, i coincidíem amb alguns adjectius com per exemple: exigent, motivador, respectuós….
Personalment m’ha agradat molt l’activitat perquè ens adonat que no hi ha un sol mestre que agradi a tothom, ni hi ha el mestre ideal, cadascú té el seu propi criteri i cadascú dóna més importància a uns valors que potser un altre alumne no els valora.

La meva millor professora

Durant els quinze anys que he estat en una escola, ja sigui a infantil, primària o secundària, he tingut una varietat de professors molt gran, en quan a la manera d’ensenyar o de caràcter.
Hi ha professora que et marquen més, d’altres que ja ni t’enrecordes i altres que no els haguessis volgut tenir mai.
Personalment sempre m’ha agradat tenir una relació amb els professors més enllà que la de classe, a vegades això ajudava, però d’altres perjudicava. Tot i que normalment no anava malament. No ho feia pas, “per fer la pilota”, sinó perquè no m’agrada la relació formal, seria i freda que hi ha entre professor i alumne.
La professora que més m’ha marcat, va ser la meva Mestre de música de primària, que es deia Maria Teresa. Tenia una manera de portar les classes molt dinàmica, atreia l’atenció de tothom, feia unes classes molt participatives i motivadores. Era, i és una professora dura, exigent, i a la vegada oberta, molt observadora, pacient i tenia una capacitat de motivar els alumnes que per mi, no l’ha tingut cap professor més.
Explicava amb un to atractiu, que no avorria gens, i feia que estiguessis atenta tota l’hora.
Fora de classe ens vèiem sovint, perquè jo anava a classe amb el seu fill, i la meva mare i ella eren molt amigues. Encara avui, després de sis anys, seguim veient-nos i quedant. És una professora que m’ha marcat molt, com a persona i com a professora, i sempre he volgut seguir-la d’exemple.

Presentació Animada

View more presentations or Upload your own.

Sessió de seminari

A la darrere sessió de seminari, com que ja havíem acabat amb les entrevistes personals amb el tutor, vam aprofitar la classe per llegir, i analitzar els redactats que havíem fet cadascú de nosaltres sobre un record que teníem de la nostra infància.
El Xavier va ficar-nos per parelles, i ens va repartir dos textos a cadascuna de les parelles, i l’havíem de llegir i extreure els sentiment que el que l’havia escrit volia transmetre, i corregir aquelles faltes que nosaltres veiéssim. Un cop havíem analitzat els dos textos, havíem de triar-ne un d’ells i llegir-lo en veu alta i deduir de qui era aquell text.
Va passar l’estona volant, i em va agradar moltíssim el fet de llegit i descobrir que és allò que a cadascú de nosaltres ens ha quedat marcat de la nostra infància.
Va ser interessant perquè gairebé tothom parlàvem dels mateixos temes: del canvi d’escola i/o territori, d’algun premi que havíem guanyat, d’una experiència tràgica que ens ha marcat, etc. Els sentiments d’aquest record eren d’enyorança, tristesa, alegria, decepció, por, incertesa, etc.
Crec que va ser una classe molt profitosa, i que ens va ajudar a coneixens més entre nosaltres.

QUI ETS TU?

La Mar és una noia de dinou anys. Viu a Premià de Mar amb els seus pares, i té un germà de trenta anys, que es diu Arnau.

Té el cabell llarg, fi i moreno, els seus ulls són marrons clars i allargats, i les celles molt fosques. El seu nas és peculiar amb trets molt marcats, els seus llavis són fins, tot i que suficientment carnosos per portar un pírcing, i té les dents blanques.
És bastant alta i esvelta, té les extremitats llargues i primes, i sol vestir amb roba ampla.

Li agraden molt els esports, en especial el futbol, tot i que ja no el practica. Li encanten els nens petits, i als caps de setmana fa de monitora al CAU de Premià, on aprofita aquella estona per a gaudir amb els nens. El seu temps lliure el dedica, sempre que pot, amb els seus amics, la seva família, i amb els estudis.

La Mar és una persona molt oberta, li agrada conèixer a gent nova, tot i que a vegades li costa una mica perquè té el seu costat tímid. És molt amable, simpàtica, altruista i carinyosa, inspira molta confiança i és molt sensible.

El que més la caracteritza és la seva alegria, la felicitat que transmet, i la facilitat que té per contagiar-ho als demés. El seu somriure està sempre present, i quan aquest desapareix, te’n adones ràpidament que li passa alguna cosa.
És una GRAN persona.

Un record de la infància

Tornava a començar tot de nou. Ja era la segona vegada que marxava un temps a viure fora, deixava la rutina, la gent i els horaris de sempre. Era molt difícil per ella haver de separar-se de nou de la seva família, els seus amics i la seva classe.
Aquesta vegada marxava a Vitòria. No es feia a la idea que allà, les classes comencessin el vuit de setembre, ella sentia que encara no estava preparada, però no tenia més opcions, havia d’anar-hi.
Va arribar a l’escola, que es deia Luis Dorao, i va anar cap a la classe que li tocava. Va obrir la porta, i va entrar. Es va trobar en una classe petita, amb cinc taules i cinc cadires, i el professor. Va quedar parada al veure que serien tants pocs alumnes.
Arribava la classe d’euskera, i tenia molta por, mai havia sentit ni una sola paraula amb aquell idioma, i la resta de la classe ja el dominaven perquè era la seva llengua del dia a dia. La professora va ajudar-la molt, i els altres quatre alumnes van integrar-la ràpidament. Començava a sentir-se molt còmode en aquell ambient, amb aquelles persones que ja l’acompanyaven al dia a dia i amb el professor, un professor amb el que compartia totes les assignatures. Arribava la classe d’ètica, i eren només dos alumnes, el Soko i ella. En aquella classe parlaven amb el professor, i feien jocs, s’ho passava d’allò més bé. Va aprendre com mai. El fet de ser cinc alumnes a l’aula, era molt més fàcil, era una atenció gairebé personalitzada, i es tractava d’una participació constant.
Quan va acabar el primer trimestre, els seus pares li van dir que havien de tornar cap a Barcelona, que tot allò ja havia acabat. Va ser molt dur per a ella, es sentia massa bé allà, que no volia marxar. Els companys de classe, li van preparar una festa de comiat a l’escola, amb el professor i els companys, va ser un comiat molt emotiu i dur, i ara, després de deu anys, segueix mantenint el contacte amb els amics d’allà…

ELS AMICS