Escola Arc Iris

L’escola Arc Iris és una escola pública i municipal situada a Hora, un barri de Barcelona, composta d’una línia per curs, i format per educació infantil i educació primària.
L’escola està en funcionament des de fa 67 anys. Antigament era una escola especial per nens amb problemes respiratoris. La infraestructura d’aquesta escola era fa molts anys, una casa del comptable de l’ajuntament de Barcelona.
El seu projecte educatiu contempla una sèrie d’idees que defineixen la línia que segueix l’escola. És una escola acollidora, familiar i propera que vetlla per la formació integral de la persona, per altra banda és una escola potenciadora dels llenguatges tan verbal, corporal, científic, musical i fins i tot visual i plàstic. Està immersa en un entorn natural ric en varietat, el qual estimula i determina en gran manera la pràctica educativa. També s’ha de dir que és una escola innovadora, cohesionadora, ja que transmet un sentiment de pertinença al nostre país. Es pot definir també com una escola inclusiva ja que atenen a tot l’alumnat respectant les seves diferències i les seves necessitats. És una escola sensible als esdeveniments de caire científic, social o cultural i pedagògic del seu entorn, i per últim dir que és una escola participativa.
Uns dels projectes que em van cridar l’atenció, és un projecte que tenen amb el Senegal, on durant l’any (des de fa quatre anys) s’escriuen intercanviant cartes. Els alumnes de Barcelona escriuen es castellà, i els de Senegal contesten en anglès. El primer any va haver-hi un intercanvi de dibuixos, el segon de cançons, el tercer de contes, i aquest any de jocs. En aquest projecte també inclouen cada vegada que envien cap allà les seves cartes, una caravana solidària on aquesta la omplen de material escolar i informàtic.
Un dels projectes que també es duen a terme és la radio. Tenen una sala de ràdio, i cada dijous a les 12:00 retransmeten el programa. Fan la retransmissió la meitat del grup classe. Les tasquen de les quals desenvolupen el programa és: l’agenda, notícies importants, aniversaris i el tot si val, que fa referència a enigmes, poemes, acudits, etc. Aquest projecte es duu a terme des de fa set anys, ja que abans de la ràdio feien una revista que es deia el Reglet.
Un altre projecte a destacar és el de la meteorologia on els alumnes de cinquè. Consisteix en la observació del temps, cada dia, a les onze del matí, i el que han d’observar és la boira, la contaminació, els núvols, la direcció del vent i l’Estat del temps. Tots aquests aparells es troben situats en una caseta de fusta que tenen ben guardada a l’aire lliure.
Per últim un projecte a destacar és el projecte del medi ambient, que el que volen aconseguir amb aquest projecte és que els infants descobreixin la riquesa natural del seu entorn immediat, que aprenguin a respectar i estimar la natura i a actuar a favor d’un desenvolupament sostenible, que aprofundeixin en el treball d’observació directa, d’experimentació i de recerca i per últim que coneguin i estudiïn els espais verds com elements d’equilibri ambiental. Els alumnes estan en contacte amb el medi natural a través d’activitats com jardineria, l’hort, les tortugues ( com espècie protegida) i fan dues hores per setmana la classe a l’aire lliure, en els seus preciosos jardins,
Una frase que fa referència a aquest projecte i que em sembla molt interessant és: Tenim el compromís de transmetre i ensenyar que “el medi ambient ho és tot, hi ha un sostre existencial i és precís que tots ens comprometem fent accions sostenibles, accions duradores”.
Per acabar aquest informe, personalment haig de destacar unes coses que em va cridar molt l’atenció.
Primer de tot la infraestructura de l’escola, té unes instal·lacions Increibles, el menjador de l’escola sembla un restaurant, consta de 6 jardins els quals cada dia els toca jugar en un diferent. Tenen una caseta de fusta per nines i joguines a la disposició dels nens, tenen tortugues terrestres, una pista de futbol i una altra de bàsquet. Disposen d’un magatzem de teatre i jocs on hi podem trobar patins, pilotes, xanques, cordes, etc. Un altre fet rellevant i per mi molt important és que des de primer de primària els alumnes fan conferències davant de tota l’escola per introduir-los al món real, el fet de parlar en públic, i és increïble com parlaven i ens explicaven els seus projectes els nens de cinquè.
Per últim un aspecte que em va resultar interessant va ser que per donar el senyal de que ha acabat l’hora de classe no ho fan amb un timbre sinó amb música.

CRAM

A la visita que em pogut gaudir aquest matí, al CRAM (Centre de Recuperació d’Animals Mariins) de Premià de Mar, ens va ensenyar les seves instal·lacions, i ens van passar un vídeo sobre la història i l’origen del CRAM, i les activitats que es duen a terme. Que són les següents:

· Recorregut guiat per les instal·lacions del centre de recuperació.

· Visita a l’ exposició “Causes de regressió del nostre mar i les espècies que hi habiten”

· Projecció d’audiovisuals sobre es espècies marines amenaçades del Mediterrani

· Tallers educatius, sobre com actuar davant l’avarament d’un dofí i sobre la contaminació acústica.


Aquestes activitats estan adressades tant a escoles, famílies, amants del mar, i professionals d’aquest sector.

Un dels aspectes que hi donen més importància, és el perill d’extinció de les espècies marines i ecosistemes del mar Mediterrani, les seves causes, i els ensenyen que fer per conservar el mar i les espècies que l’habiten, donant possibles solucions tant individuals com col·lectives.
Les visites a les escoles, són guiades pel personal del centre, i estàn adaptades a tots els nivells educatius, adaptant les diverses activitats i continguts segons l’edat de l’alumnat.

Els objectius d’aquestes activitats són que prenguin consciència de com maltractem el mar Mediterrani, i les conseqüències que repercuteixen en els animals marins. El primer pas per aconseguir aquests objectius, és fer-los entendre, estimar, i protegir el mar.
Aquesta presa de consciència és dóna a partir de d’implicació personal.


Les visites per part de les escoles al CRAM, són des de P3 fins a 4rt d’ESO. La durava d’aquesta visita és d’una hora i mitja per tots els cursos, excepte els d'educació infantil, que és una hora. I el preu és de 4€ per alumne, menys P3, P4 i P5, que són 3€ cadascun, amb un màxim de 30 alumnes a cada grup.

Les visites al Centre de Recuperació d’Animals Marins, és de les 10h fins les 16h, de dilluns a divendres.

Ha estat un plaer poder visitar aquest centre, i informar-nos de tot el seu enfocament en l'àmbit educatiu.

Revista El Guix

La revista que em escollit és: el Guix. Després d’analitzar-la per sobre, vam extreure les seves característiques.
Vam observar que es publica un cop al mes (mensualment) durant els meses d’escolaritat, és a dir, 9 revistes a l’any.
Es publica des de l’any 1977, és a dir fa 32 anys. I la que vam analitzar nosaltres, correspon a número 354.
El seu editor és la Cooperativa de Serveis Pedagògics Graó. El lloc de la seva edició és a Barcelona.
La revista costa 7’80€, i té 87 pàgines.
L’àrea de coneixement del Guix, és la Didàctica i Organització escolar.
Va dirigida sobretot als mestres, i es divideix la revista amb els apartats d’opinió, d’escola, territori i comunitat, uns apartats de reflexió, i es centren també amb el tema del curs.
A la part final de la revista trobem una recomanació de llibres que els semblen interessants, on surt una imatge de la portada del llibre, i el preu.
M’ha semblat molt interessant aquesta activitat perquè aquestes revistes són molt profitoses en l’àmbit d’educació, i quan siguem mestres, podrem treure-hi profit.

Altres revistes que van mirar els meus companys que també eren d'educació, són:

Barcelona educació
Escola Catalana
Escuela en acción (Infantil)
Estris
In-fàn-ci-a
Perspectiva escolar
Religión y escuela
Suports
Protagonistes, Ja!

La meva millor professora

Durant els quinze anys que he estat en una escola, ja sigui a infantil, primària o secundària, he tingut una varietat de professors molt gran, en quan a la manera d’ensenyar o de caràcter.
Hi ha professora que et marquen més, d’altres que ja ni t’enrecordes i altres que no els haguessis volgut tenir mai.
Personalment sempre m’ha agradat tenir una relació amb els professors més enllà que la de classe, a vegades això ajudava, però d’altres perjudicava. Tot i que normalment no anava malament. No ho feia pas, “per fer la pilota”, sinó perquè no m’agrada la relació formal, seria i freda que hi ha entre professor i alumne.
La professora que més m’ha marcat, va ser la meva Mestre de música de primària, que es deia Maria Teresa. Tenia una manera de portar les classes molt dinàmica, atreia l’atenció de tothom, feia unes classes molt participatives i motivadores. Era, i és una professora dura, exigent, i a la vegada oberta, molt observadora, pacient i tenia una capacitat de motivar els alumnes que per mi, no l’ha tingut cap professor més.
Explicava amb un to atractiu, que no avorria gens, i feia que estiguessis atenta tota l’hora.
Fora de classe ens vèiem sovint, perquè jo anava a classe amb el seu fill, i la meva mare i ella eren molt amigues. Encara avui, després de sis anys, seguim veient-nos i quedant. És una professora que m’ha marcat molt, com a persona i com a professora, i sempre he volgut seguir-la d’exemple.

Un record de la infància

Tornava a començar tot de nou. Ja era la segona vegada que marxava un temps a viure fora, deixava la rutina, la gent i els horaris de sempre. Era molt difícil per ella haver de separar-se de nou de la seva família, els seus amics i la seva classe.
Aquesta vegada marxava a Vitòria. No es feia a la idea que allà, les classes comencessin el vuit de setembre, ella sentia que encara no estava preparada, però no tenia més opcions, havia d’anar-hi.
Va arribar a l’escola, que es deia Luis Dorao, i va anar cap a la classe que li tocava. Va obrir la porta, i va entrar. Es va trobar en una classe petita, amb cinc taules i cinc cadires, i el professor. Va quedar parada al veure que serien tants pocs alumnes.
Arribava la classe d’euskera, i tenia molta por, mai havia sentit ni una sola paraula amb aquell idioma, i la resta de la classe ja el dominaven perquè era la seva llengua del dia a dia. La professora va ajudar-la molt, i els altres quatre alumnes van integrar-la ràpidament. Començava a sentir-se molt còmode en aquell ambient, amb aquelles persones que ja l’acompanyaven al dia a dia i amb el professor, un professor amb el que compartia totes les assignatures. Arribava la classe d’ètica, i eren només dos alumnes, el Soko i ella. En aquella classe parlaven amb el professor, i feien jocs, s’ho passava d’allò més bé. Va aprendre com mai. El fet de ser cinc alumnes a l’aula, era molt més fàcil, era una atenció gairebé personalitzada, i es tractava d’una participació constant.
Quan va acabar el primer trimestre, els seus pares li van dir que havien de tornar cap a Barcelona, que tot allò ja havia acabat. Va ser molt dur per a ella, es sentia massa bé allà, que no volia marxar. Els companys de classe, li van preparar una festa de comiat a l’escola, amb el professor i els companys, va ser un comiat molt emotiu i dur, i ara, després de deu anys, segueix mantenint el contacte amb els amics d’allà…