Pel que fa a aquest tòpic, crec que és totalment cert. Crec que és molt útil aquesta frase, ja que moltes vegades una imatge ens serveix molt més que un text, una imatge ens mostra i interpreta allò que en vol transmetre i moltes vegades sense cap explicació. Les imatges serveixen moltes vegades de recolzament dels textos, però moltes vegades les imatges no tenen res a veure amb el text i poden arribar a confondre’ns.
Un exemple d’aquest tòpic pot ser, una imatge de dues persones que s’estan cridant. Amb tant sols la imatge ja podem interpretar que aquestes persones estan enfadades o que han tingut un mal entès, no ens caldrà cap explicació per poder interpretar-ho. D'altra banda, però, penso que també pot causar confusions això de només ensenyar una imatge i no fer-ne cap explicació.
Un altra exemple podria ser que en els anuncis de la televisió, moltes vegades no ens expliquen res amb paraules, però tant sols amb les imatges ja n’hi ha prou per entendre’l o interpretar-lo.
tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu.
En quant a aquest tòpic, penso que és totalment cert. Quan ens col·loquem davant de la televisió, moltes vegades quedem eclipsats i embovats, i ja ens poden parlar o qualsevol cosa que a vegades ni contestem. O ve després ens pregunten que hem estat veien o escoltant i no ho sabem o no ho recordem.
tòpic 3: La televisió és un mitjà generador de "modes".
Un dels objectius principals de la televisió és cridar l’atenció als usuaris perquè comprin els productes que estan de moda. Anuncien contínuament productes, objectes, roba, cotxes, mobles, etc. que estan de moda o això ens volen fer creure. Per exemple la roba, estan contínuament fen pasarel·les de moda, d’aquesta manera inciten a la gent a comprar aquesta roba.
El problema de la roba, de la moda, és que amb un període curt, la majoria de vegades, canvia i allò que tu t’havies comprat que estava a la moda, ara ja no ho està, i has de comprar una altre cosa. La moda és una manera de consumir pura i dura, i el problema és que la majoria de vegades entrem en aquest joc.
tòpic 4: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència.
Aquest tòpic és cert però per la gent que s’hi passa hores i hores enganxada a la televisió, o a videojocs, o amb pel·lícules només quan una persona es passi la vida mirant programes o pel•lícules on es mostri la violència.
Aquella persona que miri aquest tipus de pel•lícules, o jugui amb aquest tipus de videojocs, però que sàpiga distingir que allò que veu és el que no s'ha de fer mai o és una cosa que està malament, no ho farà. En serà conscient.En canvi, a vegades en els nens això crea confusió i incita a que ho posin en pràctica. Si un nen mira aquests programes o pel•lícules i ningú l'avisa que allò que mira no ho pot veure perquè és petit o perquè allò que fan no està bé, ell ho seguirà mirant i creurà que allò que veu està bé, fins al punt de practicar la violència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada