diumenge, 6 de desembre del 2009

COED 4 de Setembre

Descripció

A la darrere sessió de COED, vam iniciar la classe amb la recitació de quinze persones més. Aquesta vegada han recitat rondalles, contes, poemes, llegendes, i un text d’una companya que llegeixen en els casaments dels seus familiars.
Un cop acabades les recitacions, vam donar pas als debats.
El primer debat tractava sobre l’escolarització obligatòria fins els 18 anys. L’equip que estava a favor estava format per Elena Carmona, Eva Gómez, Marta Juny, Elena Ruiz i l’Alba Estragué. L’equip en contra el formava: Ariadna Garcia, Irene Recio, Laura Sánchez, David Cortés i Norma Augusto.
Van debatre sobre si aquest fet seria positiu o negatius per la societat, i per l’escola el fet d’allargar l’educació obligatòria per a tots fins els divuit anys, sense ser obligatori que sigui el batxillerat, tenen la opció de fer cicles formatius, mòduls, o bé batxillerat.
Van calcular el temps perfecte, ja que dels vint minuts que tenien, els hi va sobrar quaranta segons.
Per altra banda, l’altre debat tractava sobre “la informatització a les aules”. L’equip a favor d’aquest canvi estava format per l’ Anna Llongueras, Maria Garcia, Lorena Padilla, Eva Ladevesa i Judit Carrique.
En canvi, l’equip en contra d’aquest canvi, era el meu equip, format per Ethel Nogués, Mar Gascó, Alba Casals, Natàlia Carrique i jo mateixa (Núria Maldonado).En aquest debat vam parlar sobre la motivació dels alumnes vers els portàtils, la concentració, l’ecologia, la formació dels professors, la relació del professor i l’alumne, les noves infraestructures etc.
Vam calcular força bé el temps, però ens vam passar un minut.
Per acabar vam despedir-nos i vam desitjar-nos un bon cap de setmana ja que aquest serà més llarg, per sort de 4 dies.

Reflexió

Personalment penso que cada setmana les recitacions surten millor, tot i que sempre els nervis ens poden jugar una mala passada, però veig molta millora en quant al control dels nervis. La setmana vinent em toca a mi recitar el poema o el conte i ja estic nerviosa.
Pel que fa al primer debat penso que és una bona opció allargar l’educació obligatòria fins els divuit anys ja que els adolescents amb setze anys no surten suficientment preparats per a posar-se a treballar, necessiten més formació per poder desenvolupar millor la seva feina i per tenir més coneixements sobre allò de que treballen. Per altra banda penso que pot ser complicat pel professor haver d’ensenyar els continguts de l’assignatura i haver de transmetre coneixements a nois i noies que estan allà per obligació i no mostren cap tipus d’interès per aprendre.
Pel que fa al nostre debat, penso el mateix que vaig defensar en el meu debat.
Per un costat si que penso que els alumnes estaran al principi més motivats per fer les classes amb ordinadors al davant en contes de llibres, però penso que hi ha factors que intervenen en tot això, com ara la concentració dels alumnes, la relació del professor amb l’alumne es perdrà ja que l’alumne no participarà a classe, no preguntarà dubtes, i es deixaran de fer les tutories personals amb els alumnes ( cosa que permetia poder coneixe’ls més) i es deixaran de fer entrevistes amb els pares, i es farà tot això per correu electrònic? És molt important la comunicació entre els sectors que formen el nen com són l’escola i la família. Per tant crec que el millor seria poder aconseguir un punt intermig, és a dir, introduir els portàtils a l’aula però d’una manera progressiva.
M’han semblat uns temes molt interessants per debatre ja que són temes d’actualitat que avui dia se’n parla molt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada