COED 18 de Desembre

Descripció

A la sessió d’ahir divendres dia 18 de Decembre, vam dedicar la classe a diverses activitats. La primera va ser l’exposició del territori que ho van fer la Norma i la Ariadna, i el seu tema era la dansa. Seguidament van fer les Quatre recitacions que quedaven per fer. Aquestes recitacions van ser les següents:
- Adrià Miquel: poema d'un llibre de Joan Margarit- Sergio Ramírez: Alzeimer (anònim)- David Cortés: conte anomenat "La lògica del borratxo"- Macià Bagur: llegenda menorquina
La tercera activitat va ser la de descripció “Qui ets tu?” ja que en el seu moment tres companys no ho van poder fer. Aquest tres companys van ser la Blanca Vivet, que va descriure a la Sònia Pérez i la Mireia Toro, després l’Adrià Miquel que va descriure al Marti Villegas, i finalment la Cristina Sansalvadó que descrivia a la Sandra Ferré.
Després hem donat pas a l’últim debat que quedava per fer. El tema que es va debatre va ser “La religió a les escoles” .L’equip en contra estava format per Martí Villegas, Àngel Caloca, Adrià Miquel, Sergio Ramírez i Cristina valera. Que el que defensaven és que estaven en contra de que s’impartís la religió a les escoles, però no pas de la història de la religió. L’equip a favor estava format per Rafa Moya, Laura Navarro, Òscar Garcia, Bea González i Pau Nin, i ells defensaven que la religió era cultura i que ensenyar religió a l’aula era ensenyar a respectar a la societat. Aquest debat l’havíem d’avaluar el meu grup ja que ells ens van avaluar a nosaltres, i havíem de tenir en compte els punts forts i els punts febles del debat, li es temps era l’adequat, l’interès que tenien ells pel tema, si s’havien respectat els torns de paraula, etc. Per finalitzar la classe la professora ens va passar un full d’avaluació de l’assignatura, i havíem d’escollir quina era l’activitat que ens havia agradat més. Per despedir-nos ens va dedicar un poema.

Reflexió

Pel que fa al tema que s’ha tractat al debat d’avui, personalment penso que la religió no hauria de ser obligatòria a l’escola. Hauria de ser una optativa i que la gent pogués triar o no si vol saber religió, o prefereix mantenir-se al marge.Penso que tots dos equips han sabut defensar molt bé la seva posició, raonant les seves posicions i respectant a l’altre equip i els torns de paraula. Han calculat molt bé el temps, respectat els vint minuts que hi ha de marge.Per mi, l’activitat que m’ha agradat més ha sigut l’exposició sobre el territori, ja que gairebé totes les exposicions m’han agradat molt, ens ha permès conèixer més els poblets i ciutats, els plats tradicionals catalans, la dansa, diferents festes majors, etc. Aquesta activitat havíem d’incloure el que haguéssim aprés de GTIC i COED. M’ha agradat molt aquesta assignatura ja que apart d’aprendre continguts he aprés un dels aspectes més importants per ser professor que és el parlar en públic. A intentar controlar els nervis i perdre la vergonya.

COED 4 de Setembre

Descripció

A la darrere sessió de COED, vam iniciar la classe amb la recitació de quinze persones més. Aquesta vegada han recitat rondalles, contes, poemes, llegendes, i un text d’una companya que llegeixen en els casaments dels seus familiars.
Un cop acabades les recitacions, vam donar pas als debats.
El primer debat tractava sobre l’escolarització obligatòria fins els 18 anys. L’equip que estava a favor estava format per Elena Carmona, Eva Gómez, Marta Juny, Elena Ruiz i l’Alba Estragué. L’equip en contra el formava: Ariadna Garcia, Irene Recio, Laura Sánchez, David Cortés i Norma Augusto.
Van debatre sobre si aquest fet seria positiu o negatius per la societat, i per l’escola el fet d’allargar l’educació obligatòria per a tots fins els divuit anys, sense ser obligatori que sigui el batxillerat, tenen la opció de fer cicles formatius, mòduls, o bé batxillerat.
Van calcular el temps perfecte, ja que dels vint minuts que tenien, els hi va sobrar quaranta segons.
Per altra banda, l’altre debat tractava sobre “la informatització a les aules”. L’equip a favor d’aquest canvi estava format per l’ Anna Llongueras, Maria Garcia, Lorena Padilla, Eva Ladevesa i Judit Carrique.
En canvi, l’equip en contra d’aquest canvi, era el meu equip, format per Ethel Nogués, Mar Gascó, Alba Casals, Natàlia Carrique i jo mateixa (Núria Maldonado).En aquest debat vam parlar sobre la motivació dels alumnes vers els portàtils, la concentració, l’ecologia, la formació dels professors, la relació del professor i l’alumne, les noves infraestructures etc.
Vam calcular força bé el temps, però ens vam passar un minut.
Per acabar vam despedir-nos i vam desitjar-nos un bon cap de setmana ja que aquest serà més llarg, per sort de 4 dies.

Reflexió

Personalment penso que cada setmana les recitacions surten millor, tot i que sempre els nervis ens poden jugar una mala passada, però veig molta millora en quant al control dels nervis. La setmana vinent em toca a mi recitar el poema o el conte i ja estic nerviosa.
Pel que fa al primer debat penso que és una bona opció allargar l’educació obligatòria fins els divuit anys ja que els adolescents amb setze anys no surten suficientment preparats per a posar-se a treballar, necessiten més formació per poder desenvolupar millor la seva feina i per tenir més coneixements sobre allò de que treballen. Per altra banda penso que pot ser complicat pel professor haver d’ensenyar els continguts de l’assignatura i haver de transmetre coneixements a nois i noies que estan allà per obligació i no mostren cap tipus d’interès per aprendre.
Pel que fa al nostre debat, penso el mateix que vaig defensar en el meu debat.
Per un costat si que penso que els alumnes estaran al principi més motivats per fer les classes amb ordinadors al davant en contes de llibres, però penso que hi ha factors que intervenen en tot això, com ara la concentració dels alumnes, la relació del professor amb l’alumne es perdrà ja que l’alumne no participarà a classe, no preguntarà dubtes, i es deixaran de fer les tutories personals amb els alumnes ( cosa que permetia poder coneixe’ls més) i es deixaran de fer entrevistes amb els pares, i es farà tot això per correu electrònic? És molt important la comunicació entre els sectors que formen el nen com són l’escola i la família. Per tant crec que el millor seria poder aconseguir un punt intermig, és a dir, introduir els portàtils a l’aula però d’una manera progressiva.
M’han semblat uns temes molt interessants per debatre ja que són temes d’actualitat que avui dia se’n parla molt.

COED 27 de Novembre

Descripció

Per iniciar la sessió de divendres, vam començar amb la recitació dels poemes, on van recitar quinze persones, com cada setmana. La resta de companys escoltàvem molt atentament, i tres de postres havíem d’avaluar el qui en aquell moment li tocava recitar.
Un cop acabada aquesta activitat vam començar amb els dos debats que tocaven aquell dia. El primer debat, tractava sobre el contrast de l’educació tradicional i l’educació actual. L’equip que defensava l’educació tradicional estava format per: l'Anna Illa, la Sandra Ferré, la Mireia Toro, la Blanca Vivet i la Sònia Pérez. I l’altre equip, que defensava d’educació actual,estava format per: l'Helena San José, la Joana Freixenet, la Cristina Sansalvadó, la Laura Cazorla i la Carlota Montaner.
El que van defensar de l’educació tradicional es el fet de que l’educació ha passat a ser una educació molt lliure, on el professor dóna massa llibertat i ja no és un educador sinó un amic. Per contra,l’equip que defensava l’educació actual deia que els materials que se’ls ofereix avui dia als alumnes els ajuda a experimentar per ells mateixos, tenen llibertat d’expressió, i se’ls deixa participar molt més.

El segon debat tractava sobre l’autoritat del mestre a l’aula. L'equip que estava a favor estava format per: la Mònica Gutiérrez, la Mónica de Haro, l'Albert Guix, la Sara Olmo i el Cristian Cubillo. I l’equip que estava en contra estava format per: la Laura Millán, la Paula Antonell, la Ailén Marino, la Maria Pérez i la Sara Garcia.
El tema que van tractar, era similar a l’anterior, uns defensaven que el mestra hauria de tenir més autoritat i ser més exigent, i en canvi els altres deien el contrari.

Reflexió

M’han semblat uns temes de debat molt interessants i que donen molt a parlar.
Pel que fa al primer tema, penso que hauria d’haver-hi una barreja entre les dues educacions. No ha de ser una educació tant exigent com era l’antiga, on els mestres passaven els límit, però tampoc el mestre s’ha de convertir en un amic de l’alumne i deixar-li una llibertat excessiva.
Avui dia els pares són un element que influeix molt a les escoles, i és difícil que els professors siguin molt exigents amb els alumnes ja que els pares avui dia no ho permeten, per altra banda, si el mestre no posa unes pautes i és estricte, els alumnes el sobrepassaran i després costarà que el facin cas.

COED 13 de Novembre

Descripció

A la darrere sessió de comunicació oral, escrita i digital, vam començar la classe, amb la recitació de poemes, on van recitar quinze persones més. Algunes van recitar poemes, altres llegendes, contes, un fragment d’algun llibre de lectura, etc.
Quan van acabar tots els meus companys de recitar, la professora va donar-nos un full on estaven escrites les pautes d’avaluació dels debats. Cada dia, excepte el primer que no ens va donar temps, faran el debat dos equips. L’avaluació consistirà en que un equip avaluarà a l’altra que participa aquell dia, seguint les pautes del full, i finalment, es farà un informe que l’haurem d’entregar.

Un cop donades totes aquestes pautes, va començar el primer debat. On hi participaven en un equip, l’Oscar, el Marc, el Pere, l’Esteve, i l’Alba, i l’altre equip estava format per el Carles, l’Àngel, el Javi, l’Edu, el Macià i la Marta.
El debat tractava sobre l’escola privada, on l’equip 1 estava en contra i l’equip dos, estava a favor. El debat va començar amb una presentació, i seguidament cada grup va exposar els seus arguments, després tenien tres torns cada equip per contraposar-se. Finalment va concloure el debat exposant les seves conclusions, i tancant-lo. Va durar aproximadament 20 minuts.

Un cop finalitzat el debat, la Lluïsa va fer una petita valoració sobre el debat, de cara als pròxims debats que es faran.

Reflexió

Primer de tot, comentar que em va agradar molt la recitació de poemes d’aquesta setmana. Vaig notar una millora molt considerable respecte la setmana en quant al control dels nervis. Els companys estaven més tranquils, i més relaxats cosa que els permetia fer una millor exposició.

Per altra banda, em va semblar un tema molt interessant el de l’escola privada. Crec que van tractar els punts més importants, i van saber exposar-ho d’una manera molt correcte, respectant sempre la posició dels contraris.

COED 06/11/09

descripció

A la darrere sessió de comunicació oral, escrita i digital, vam començar amb la recitació de poemes, rondalles i contes, on van començar a recitar quinze persones, la resta els escoltàvem. Cada vegada que un company recitava, tres alumnes assignats per la Lluïsa per ordre de llista, havíem d’avaluar-los, tenint en compte la mirada, la gesticulació, el control dels nervis, la veu, etc. A la mateixa vegada , un company havia de gravar en vídeo la persona que recitava, i un altre company cronometrava el temps, que havia de ser aproximadament dos minuts. Un cop acabada aquesta activitat, vam entrat al bloc d’un company de classe, i vam analitzar-lo, tenint en compte les pautes que havia donat la professora, de descripció, reflexió i aprofundiment.
Quan vam finalitzar l’anàlisi del bloc, vam donar la classe per acabada i vam desitjar-nos un bon cap de setmana.

reflexió

Aquesta sessió dedicada a la recitació de poemes, m’ha semblat molt interessant, he pogut relacionar-lo amb el llibre que vam llegir de Com parlar bé en públic.
Tots els companys que van recitar, van posar-se molt nerviosos, uns van saber controlar els nervis millor que d’altres, d’altres gesticulaven millor, uns tenien un to de veu més adequat, etc, així que cadascun d’ells, ho va fer diferent, i va haver-hi dos companys que els nervis els hi van passar una mala jugada, però després, quan van tornar-ho a intentar, i els va sortir molt millor. Vaig posar-me a la pell de tots els companys de classe, i entenia perfectament com es sentien, els nervis que tenien, perquè parlar davant de tota la classe, dóna molta impressió, tot i que els companys inspirin confiança i ens ajudin amb el silenci. Estic segura que el dia que em toqui recitar a mi, em sentiré igual que es sentien ells, i espero no quedar-me en blanc i poder controlar una mica els nervis.
Respecte a la revisió del bloc, va servir per adonar-me de com havia d’estructurar les intervencions del meu bloc.

COED 2 de Novembre

Descripció

A la sessió de dilluns dia 2 de novembre , vam dedicar la classe a les exposicions orals sobre les descripcions als companys de classe, que havia de durar al voltant de dos minuts.
Al començar la sessió, cadascú de nosaltres vam penjar el moral que havíem fet de la persona que anàvem a exposar. Cada moral era totalment diferent, hi havia gent que només portava una fotografia, d’altres que en portaven vàries en un foli de color o en una cartolina, però tots els morals, representaven totalment a la persona que descrivíem.
Havíem d’exposar el procés que havíem dut a terme a l’hora de fer la descripció, els processos que havíem seguit, No havíem de fer la descripció de la persona, ja que això ja apareixia en el bloc.
El procés que vaig seguir jo va ser molt clar, Des de ben principi ja tenia clar que la descripció que faria seria de la Mar ja que la conec des de fa dos anys, i per mi era molt més fàcil poder descriure-la, i analitzar els seus punts forts i els seus punts dèbils.
Vaig fer-li unes fotos, centrant-me en els seus aspectes físics més rellevants, i a partir d’allà vaig començar a descriure.

Reflexió

Un cop acabada aquesta activitat vaig reflexionar i vaig adonar-me que aquesta activitat havia sigut molt profitosa per dos raons,
La primera d’elles és que va servir per poder coneix-se’ns més tots nosaltres, sobretot en quant al caràcter, als gustos, les pors, etc. , i per fixar-nos més en les característiques físiques nostres.
Per altra banda, em va servir per a practicar l’expressió oral, per aprendre a exposar davant del grup-classe, i per intentar controlar una mica més els nervis.
El fet de ser cada vegada una exposició diferent, va fer que es fes interessant, i gens avorrit, i que prestéssim atenció a totes les exposicions.

COED 30 d'Octubre

Descripció

A la darrere sessió de COED, vam divir la classe en dues parts:
La primera d’elles la vam dedicar a l’entrega dels treballs que havíem de fer del llibre: “Com parlar bé en públic”, i després vam acabar de concretar els dies exactes de la recitación de poemes, i els dies del debat per equips.
En aquesta part de la sessió la professora va dedicar un parell de minuts per aclarar la diferència entre rondalla i conte, que un company de classe li va demanar que ho fes perquè no li havia quedat del tot clar.
La segona part de la sessió, vam llegir un article en veu alta, que la Lluïsa ens va repartir, de l’Albert Om, que es titulava 10.000 euros, i que es va publicar el dia 24 d’Octubre, en el diari Avui. Ens va donar aquest article perquè feia referència a una llegenda urbana, que era el tema en que estavem centrats.
Finalment, va acabar la sessió fent una lectura personal, intensa, sobre un dossier de “Lingüística, una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios” de Jesús Tusón.

Reflexió

Personalment em va ajudar que la Lluïsa fes un recordatori, i una aclaració sobre la diferència que hi havia entre una llegenda i un conte, ja que no m’havia quedat del tot clar.
Per altra banda, em va semblar molt interessant l’article de l’Albert Om, on al principi d’aquest article semblava que tot el que explicava fos real, fins que vam llegir el final, on ens va fer veure que tot el que havia explicat era una llegenda. L’Albert, té una manera d’explicar les coses que em sembla molt atractiva, i que li dóna un toc d’humor que m’agrada molt.Per últim, la lectura que vam fer en silenci, va ajudar a concentrar.nos molt més, i a fer una lectura més intensa.

QUI ETS TU?

La Mar és una noia de dinou anys. Viu a Premià de Mar amb els seus pares, i té un germà de trenta anys, que es diu Arnau.

Té el cabell llarg, fi i moreno, els seus ulls són marrons clars i allargats, i les celles molt fosques. El seu nas és peculiar amb trets molt marcats, els seus llavis són fins, tot i que suficientment carnosos per portar un pírcing, i té les dents blanques.
És bastant alta i esvelta, té les extremitats llargues i primes, i sol vestir amb roba ampla.

Li agraden molt els esports, en especial el futbol, tot i que ja no el practica. Li encanten els nens petits, i als caps de setmana fa de monitora al CAU de Premià, on aprofita aquella estona per a gaudir amb els nens. El seu temps lliure el dedica, sempre que pot, amb els seus amics, la seva família, i amb els estudis.

La Mar és una persona molt oberta, li agrada conèixer a gent nova, tot i que a vegades li costa una mica perquè té el seu costat tímid. És molt amable, simpàtica, altruista i carinyosa, inspira molta confiança i és molt sensible.

El que més la caracteritza és la seva alegria, la felicitat que transmet, i la facilitat que té per contagiar-ho als demés. El seu somriure està sempre present, i quan aquest desapareix, te’n adones ràpidament que li passa alguna cosa.
És una GRAN persona.