La meva millor professora

Durant els quinze anys que he estat en una escola, ja sigui a infantil, primària o secundària, he tingut una varietat de professors molt gran, en quan a la manera d’ensenyar o de caràcter.
Hi ha professora que et marquen més, d’altres que ja ni t’enrecordes i altres que no els haguessis volgut tenir mai.
Personalment sempre m’ha agradat tenir una relació amb els professors més enllà que la de classe, a vegades això ajudava, però d’altres perjudicava. Tot i que normalment no anava malament. No ho feia pas, “per fer la pilota”, sinó perquè no m’agrada la relació formal, seria i freda que hi ha entre professor i alumne.
La professora que més m’ha marcat, va ser la meva Mestre de música de primària, que es deia Maria Teresa. Tenia una manera de portar les classes molt dinàmica, atreia l’atenció de tothom, feia unes classes molt participatives i motivadores. Era, i és una professora dura, exigent, i a la vegada oberta, molt observadora, pacient i tenia una capacitat de motivar els alumnes que per mi, no l’ha tingut cap professor més.
Explicava amb un to atractiu, que no avorria gens, i feia que estiguessis atenta tota l’hora.
Fora de classe ens vèiem sovint, perquè jo anava a classe amb el seu fill, i la meva mare i ella eren molt amigues. Encara avui, després de sis anys, seguim veient-nos i quedant. És una professora que m’ha marcat molt, com a persona i com a professora, i sempre he volgut seguir-la d’exemple.