Sessió de seminari

A la darrere sessió de seminari, com que ja havíem acabat amb les entrevistes personals amb el tutor, vam aprofitar la classe per llegir, i analitzar els redactats que havíem fet cadascú de nosaltres sobre un record que teníem de la nostra infància.
El Xavier va ficar-nos per parelles, i ens va repartir dos textos a cadascuna de les parelles, i l’havíem de llegir i extreure els sentiment que el que l’havia escrit volia transmetre, i corregir aquelles faltes que nosaltres veiéssim. Un cop havíem analitzat els dos textos, havíem de triar-ne un d’ells i llegir-lo en veu alta i deduir de qui era aquell text.
Va passar l’estona volant, i em va agradar moltíssim el fet de llegit i descobrir que és allò que a cadascú de nosaltres ens ha quedat marcat de la nostra infància.
Va ser interessant perquè gairebé tothom parlàvem dels mateixos temes: del canvi d’escola i/o territori, d’algun premi que havíem guanyat, d’una experiència tràgica que ens ha marcat, etc. Els sentiments d’aquest record eren d’enyorança, tristesa, alegria, decepció, por, incertesa, etc.
Crec que va ser una classe molt profitosa, i que ens va ajudar a coneixens més entre nosaltres.