COED 27 de Novembre

Descripció

Per iniciar la sessió de divendres, vam començar amb la recitació dels poemes, on van recitar quinze persones, com cada setmana. La resta de companys escoltàvem molt atentament, i tres de postres havíem d’avaluar el qui en aquell moment li tocava recitar.
Un cop acabada aquesta activitat vam començar amb els dos debats que tocaven aquell dia. El primer debat, tractava sobre el contrast de l’educació tradicional i l’educació actual. L’equip que defensava l’educació tradicional estava format per: l'Anna Illa, la Sandra Ferré, la Mireia Toro, la Blanca Vivet i la Sònia Pérez. I l’altre equip, que defensava d’educació actual,estava format per: l'Helena San José, la Joana Freixenet, la Cristina Sansalvadó, la Laura Cazorla i la Carlota Montaner.
El que van defensar de l’educació tradicional es el fet de que l’educació ha passat a ser una educació molt lliure, on el professor dóna massa llibertat i ja no és un educador sinó un amic. Per contra,l’equip que defensava l’educació actual deia que els materials que se’ls ofereix avui dia als alumnes els ajuda a experimentar per ells mateixos, tenen llibertat d’expressió, i se’ls deixa participar molt més.

El segon debat tractava sobre l’autoritat del mestre a l’aula. L'equip que estava a favor estava format per: la Mònica Gutiérrez, la Mónica de Haro, l'Albert Guix, la Sara Olmo i el Cristian Cubillo. I l’equip que estava en contra estava format per: la Laura Millán, la Paula Antonell, la Ailén Marino, la Maria Pérez i la Sara Garcia.
El tema que van tractar, era similar a l’anterior, uns defensaven que el mestra hauria de tenir més autoritat i ser més exigent, i en canvi els altres deien el contrari.

Reflexió

M’han semblat uns temes de debat molt interessants i que donen molt a parlar.
Pel que fa al primer tema, penso que hauria d’haver-hi una barreja entre les dues educacions. No ha de ser una educació tant exigent com era l’antiga, on els mestres passaven els límit, però tampoc el mestre s’ha de convertir en un amic de l’alumne i deixar-li una llibertat excessiva.
Avui dia els pares són un element que influeix molt a les escoles, i és difícil que els professors siguin molt exigents amb els alumnes ja que els pares avui dia no ho permeten, per altra banda, si el mestre no posa unes pautes i és estricte, els alumnes el sobrepassaran i després costarà que el facin cas.

Seminari 25 de Novembre

Descripció

A la sessió de seminari de dimecres, vam dedicar les dues hores a parlar sobre la setmana extraordinària, però vam centrar-nos a la visita de dimarts a l’escola amb l’alumne de pràctiques de tercer. Primer de tot, el professor va dir-nos que havíem de puntuar de l’1 al 10 aquesta activitat, i la nota mitja va ser aproximadament un 7. Cadascú de nosaltres va anar a una escola diferent, sols o amb parelles, i vam passar un dia sencer allà. Al explicar les nostres experiències, unes més positives, i d’altres no tant, vam informar-nos els uns als altres de tots els moments que havíem viscut per primera vegada a l’escola, i vam explicar-nos tots els detalls tant personals com educatius. Gairebé tots nosaltres estàvem contents sobre com ens havíem rebut a les escoles, tant l’alumne de tercer que ens acompanyava, com els professors de la mateixa escola. Els alumnes que acompanyàvem durant tot aquell dia, estaven especialitzats en música o educació física, i en el cas de la Mar i meu, era de música.
Un cop tots havíem explicat la nostra experiència, vam acabar la sessió i en Xavier va dir-nos que el pròxim divendres no hi haurà seminari, i que aquelles dues hores anirem a l’auditori de la nostra Universitat, a veure i escoltar un concert preparat pels alumnes d’educació musical de tercer.

Reflexió

M’ha semblat una activitat molt interessant el fet d’haver explicat tots nosaltres les nostres experiències, totes elles diferents i poder adonar-nos dels punts febles i els punts forts de les escoles que havíem visitat. Vam adonar-nos que totes les escoles són molt diferents, que treballen d’una manera diferent i que hi ha molts professors amb metodologies diferents.
Personalment estic molt contenta de l’escola que vaig tenir l’oportunitat de visitar i passar un dia sencer. Tant l’alumne de pràctiques com l’escola, van tractar-nos molt bé, i vam sentir-nos molt còmodes. M’ha semblat molt profitosa aquesta activitat i he aprés molt en tots els sentits.

Conferència Web 2.0

Dilluns dia 16 de novembre, en la setmana extraordinària, vam assistir a la conferència titulada “Web 2.0” en el Cibernàrium de Barcelona. Aquesta conferència la van fer José Pérez i Santiago Tejedor.
El cibernàrium és centre de divulgació i recapitació de tecnologies.
Per altra banda és un centre d’alfabetització i capatacitació digital, i formació i divulgació de les noves tecnologies.
Conté més de mil metres quadrats d’instal·lacions d’accés totalment lliure i obert per a tohom.

Tenen tres línies d’activitats:

• inicia’t en internet


• creix amb internet: dirigit a gent que domina una mica ( 3 / 4 hores)


• itineraris de formació.

A més hi ha una sala de navegació a internet amb connexió gratuïta, la qual està oberta tot el dia.
Aquest centre està dirigit a tots els ciutadans a partir de 16 anys.
Un cop finalitzada la presentació del que és el Cibernàrium i les seves funcions i objectius, es van centrar amb el tema principal: la Web 2.0 i l’educació.
Per començar van passar-nos un PowerPoint, la finalitat del qual era fer.nos veure les diferències de la tecnologia antigament amb les d’ara. El que està clar és que hi ha hagut canvis històrics com ara: socials, culturals i psicològics, i això ha fet que la societat hagi canviat totalment.
A continuació ens van passar un test per fer una valoració de si coneixíem les 94 aplicacions de la Web 2.0. Es va poder veure que la majoria de la gent coneixia menys de la meitat d'aquestes aplicacions.
La web 2.0 va ser creada per Tim O’Reilly. Alguns aspectes positius són per exemple que amb internet tots poden participar i informar, i un aspecte negatiu és que no sabem si aquesta informació és correcte o no.
Les característiques més importants són:

• confiança amb els usuaris


• exeriències dels usuaris rics


• permet jugar (provar)


• el comportament de l’usuari està obert, no predeterminat.


• Software millora a partir del seu ús


• Dret a barrejar drets reservats


• Imposa la cultura del hacker
  

Aquest tipus de Web ens obliga a:

• aprendre a veure


• aprendre a escoltar


• aprendre a llegir


• aprendre a escriure


• aprendre a gestionar


• aprendre a innovar

Per acabar ens van donar pas a torn de preguntes i respostes, i es va formar un debat.

CRAM

A la visita que em pogut gaudir aquest matí, al CRAM (Centre de Recuperació d’Animals Mariins) de Premià de Mar, ens va ensenyar les seves instal·lacions, i ens van passar un vídeo sobre la història i l’origen del CRAM, i les activitats que es duen a terme. Que són les següents:

· Recorregut guiat per les instal·lacions del centre de recuperació.

· Visita a l’ exposició “Causes de regressió del nostre mar i les espècies que hi habiten”

· Projecció d’audiovisuals sobre es espècies marines amenaçades del Mediterrani

· Tallers educatius, sobre com actuar davant l’avarament d’un dofí i sobre la contaminació acústica.


Aquestes activitats estan adressades tant a escoles, famílies, amants del mar, i professionals d’aquest sector.

Un dels aspectes que hi donen més importància, és el perill d’extinció de les espècies marines i ecosistemes del mar Mediterrani, les seves causes, i els ensenyen que fer per conservar el mar i les espècies que l’habiten, donant possibles solucions tant individuals com col·lectives.
Les visites a les escoles, són guiades pel personal del centre, i estàn adaptades a tots els nivells educatius, adaptant les diverses activitats i continguts segons l’edat de l’alumnat.

Els objectius d’aquestes activitats són que prenguin consciència de com maltractem el mar Mediterrani, i les conseqüències que repercuteixen en els animals marins. El primer pas per aconseguir aquests objectius, és fer-los entendre, estimar, i protegir el mar.
Aquesta presa de consciència és dóna a partir de d’implicació personal.


Les visites per part de les escoles al CRAM, són des de P3 fins a 4rt d’ESO. La durava d’aquesta visita és d’una hora i mitja per tots els cursos, excepte els d'educació infantil, que és una hora. I el preu és de 4€ per alumne, menys P3, P4 i P5, que són 3€ cadascun, amb un màxim de 30 alumnes a cada grup.

Les visites al Centre de Recuperació d’Animals Marins, és de les 10h fins les 16h, de dilluns a divendres.

Ha estat un plaer poder visitar aquest centre, i informar-nos de tot el seu enfocament en l'àmbit educatiu.

AMISTAT..?

COED 13 de Novembre

Descripció

A la darrere sessió de comunicació oral, escrita i digital, vam començar la classe, amb la recitació de poemes, on van recitar quinze persones més. Algunes van recitar poemes, altres llegendes, contes, un fragment d’algun llibre de lectura, etc.
Quan van acabar tots els meus companys de recitar, la professora va donar-nos un full on estaven escrites les pautes d’avaluació dels debats. Cada dia, excepte el primer que no ens va donar temps, faran el debat dos equips. L’avaluació consistirà en que un equip avaluarà a l’altra que participa aquell dia, seguint les pautes del full, i finalment, es farà un informe que l’haurem d’entregar.

Un cop donades totes aquestes pautes, va començar el primer debat. On hi participaven en un equip, l’Oscar, el Marc, el Pere, l’Esteve, i l’Alba, i l’altre equip estava format per el Carles, l’Àngel, el Javi, l’Edu, el Macià i la Marta.
El debat tractava sobre l’escola privada, on l’equip 1 estava en contra i l’equip dos, estava a favor. El debat va començar amb una presentació, i seguidament cada grup va exposar els seus arguments, després tenien tres torns cada equip per contraposar-se. Finalment va concloure el debat exposant les seves conclusions, i tancant-lo. Va durar aproximadament 20 minuts.

Un cop finalitzat el debat, la Lluïsa va fer una petita valoració sobre el debat, de cara als pròxims debats que es faran.

Reflexió

Primer de tot, comentar que em va agradar molt la recitació de poemes d’aquesta setmana. Vaig notar una millora molt considerable respecte la setmana en quant al control dels nervis. Els companys estaven més tranquils, i més relaxats cosa que els permetia fer una millor exposició.

Per altra banda, em va semblar un tema molt interessant el de l’escola privada. Crec que van tractar els punts més importants, i van saber exposar-ho d’una manera molt correcte, respectant sempre la posició dels contraris.

Seminari 13 de Novembre

A la última sessió de seminari, vam començar amb l’exposició de l’actualitat educativa que van fer el Marc i la Sara, on van exposar-nos unes quantes notícies que els hi havien cridat l’atenció durant aquella setmana. Van centrar-se en una notícia que es titulava: A clase hasta los 18, quieras o no on vam estar una llarga estona.

Personalment penso que allargar l’educació obligatòria fins els divuit anys, és una bona decisió, sempre i quant no s’obligui a totes les persones a fer batxillerat, i tinguin la possibilitat d’estudiar un mòdul orientat el que es voldran dedicar en un futur. Perquè obligar durant dos anys a estudiar a persones que s’hi neguen no és positiu.
Els nens de 16 anys, no tenen suficient experiència ni formació com per posar-se a treballar, per tant, em sembla molt bona idea que s’allargui fins els 18 anys, sempre hi quan estudiïn el que ells volen.

Un cop acaba l’exposició, vam acabar de comentar alguns aspectes de la setmana extraordinària de practiques i vam passar directament a acabar de comentar els blocs que quedaven per mirar.
Per acabar, vam fer una foto del grup, i vam despedir-nos perquè fins d’aquí quinze dies no ens tornem a trobar al seminari.

Archiu d'audio

- Bon Nadal i Feliç any nou per a tothom!!!

Societat digital

Seminari 6 de Novembre

A la darrere sessió de seminari, vam exposar la Mar i jo, sobre l’actualitat educativa d’aquella setmana. Vam centrar-nos amb una noticia que tractava sobre l’accés que tenen els alumnes a l’escola a les noves tecnologies, i concretament a les xarxes socials com ara el Factbook, com a eina de contacte entre professor i alumne. El debat es va construir a partir de dues preguntes que els vam llançar, una d’elles era que si creien que la Generalitat havia de pagar tot el cost del portàtil, o per contra si ja estava bé que paguessin tan sols la meitat, i l’altre que la paguessin els pares de cada nen. L’altre pregunta que els vam fer era si creien que el Facebook, havia de ser una eina de comunicación entre els alumnes i els professors. Vam debatre a partir d’hipòtesis perquè no sabiem del tot cert l’ús que es farien dels portàtils a l’escola.
Per mi va ser molt interessant estar durant tota la setmana buscant les notícies educatives, posant-nos al dia, ja que hi ha información que d’aquí a uns anys ens sera profitosa.
Un cop acabada aquesta activitat, el tutor va explicar-nos el que farien durant la semana extraordinària.
Després, tots vam penjar les fotos que haviem portat que fessin referència a l’educació, a la pared, després haviem d’agrupar-les segons el nostre citeri i haviem de posar-li un títol.
Personalment em van agradar tots els títol que els meus companys havien posat per les seves fotos, uns títols més acertats i d’altres no tant. El que més em va agradar va ser el de l’Oscar, que era: mai és tard per aprendre.

COED 06/11/09

descripció

A la darrere sessió de comunicació oral, escrita i digital, vam començar amb la recitació de poemes, rondalles i contes, on van començar a recitar quinze persones, la resta els escoltàvem. Cada vegada que un company recitava, tres alumnes assignats per la Lluïsa per ordre de llista, havíem d’avaluar-los, tenint en compte la mirada, la gesticulació, el control dels nervis, la veu, etc. A la mateixa vegada , un company havia de gravar en vídeo la persona que recitava, i un altre company cronometrava el temps, que havia de ser aproximadament dos minuts. Un cop acabada aquesta activitat, vam entrat al bloc d’un company de classe, i vam analitzar-lo, tenint en compte les pautes que havia donat la professora, de descripció, reflexió i aprofundiment.
Quan vam finalitzar l’anàlisi del bloc, vam donar la classe per acabada i vam desitjar-nos un bon cap de setmana.

reflexió

Aquesta sessió dedicada a la recitació de poemes, m’ha semblat molt interessant, he pogut relacionar-lo amb el llibre que vam llegir de Com parlar bé en públic.
Tots els companys que van recitar, van posar-se molt nerviosos, uns van saber controlar els nervis millor que d’altres, d’altres gesticulaven millor, uns tenien un to de veu més adequat, etc, així que cadascun d’ells, ho va fer diferent, i va haver-hi dos companys que els nervis els hi van passar una mala jugada, però després, quan van tornar-ho a intentar, i els va sortir molt millor. Vaig posar-me a la pell de tots els companys de classe, i entenia perfectament com es sentien, els nervis que tenien, perquè parlar davant de tota la classe, dóna molta impressió, tot i que els companys inspirin confiança i ens ajudin amb el silenci. Estic segura que el dia que em toqui recitar a mi, em sentiré igual que es sentien ells, i espero no quedar-me en blanc i poder controlar una mica els nervis.
Respecte a la revisió del bloc, va servir per adonar-me de com havia d’estructurar les intervencions del meu bloc.

Revista El Guix

La revista que em escollit és: el Guix. Després d’analitzar-la per sobre, vam extreure les seves característiques.
Vam observar que es publica un cop al mes (mensualment) durant els meses d’escolaritat, és a dir, 9 revistes a l’any.
Es publica des de l’any 1977, és a dir fa 32 anys. I la que vam analitzar nosaltres, correspon a número 354.
El seu editor és la Cooperativa de Serveis Pedagògics Graó. El lloc de la seva edició és a Barcelona.
La revista costa 7’80€, i té 87 pàgines.
L’àrea de coneixement del Guix, és la Didàctica i Organització escolar.
Va dirigida sobretot als mestres, i es divideix la revista amb els apartats d’opinió, d’escola, territori i comunitat, uns apartats de reflexió, i es centren també amb el tema del curs.
A la part final de la revista trobem una recomanació de llibres que els semblen interessants, on surt una imatge de la portada del llibre, i el preu.
M’ha semblat molt interessant aquesta activitat perquè aquestes revistes són molt profitoses en l’àmbit d’educació, i quan siguem mestres, podrem treure-hi profit.

Altres revistes que van mirar els meus companys que també eren d'educació, són:

Barcelona educació
Escola Catalana
Escuela en acción (Infantil)
Estris
In-fàn-ci-a
Perspectiva escolar
Religión y escuela
Suports
Protagonistes, Ja!

COED 2 de Novembre

Descripció

A la sessió de dilluns dia 2 de novembre , vam dedicar la classe a les exposicions orals sobre les descripcions als companys de classe, que havia de durar al voltant de dos minuts.
Al començar la sessió, cadascú de nosaltres vam penjar el moral que havíem fet de la persona que anàvem a exposar. Cada moral era totalment diferent, hi havia gent que només portava una fotografia, d’altres que en portaven vàries en un foli de color o en una cartolina, però tots els morals, representaven totalment a la persona que descrivíem.
Havíem d’exposar el procés que havíem dut a terme a l’hora de fer la descripció, els processos que havíem seguit, No havíem de fer la descripció de la persona, ja que això ja apareixia en el bloc.
El procés que vaig seguir jo va ser molt clar, Des de ben principi ja tenia clar que la descripció que faria seria de la Mar ja que la conec des de fa dos anys, i per mi era molt més fàcil poder descriure-la, i analitzar els seus punts forts i els seus punts dèbils.
Vaig fer-li unes fotos, centrant-me en els seus aspectes físics més rellevants, i a partir d’allà vaig començar a descriure.

Reflexió

Un cop acabada aquesta activitat vaig reflexionar i vaig adonar-me que aquesta activitat havia sigut molt profitosa per dos raons,
La primera d’elles és que va servir per poder coneix-se’ns més tots nosaltres, sobretot en quant al caràcter, als gustos, les pors, etc. , i per fixar-nos més en les característiques físiques nostres.
Per altra banda, em va servir per a practicar l’expressió oral, per aprendre a exposar davant del grup-classe, i per intentar controlar una mica més els nervis.
El fet de ser cada vegada una exposició diferent, va fer que es fes interessant, i gens avorrit, i que prestéssim atenció a totes les exposicions.

Anàlisi Anunci

http://www.youtube.com/watch?v=DOZdC4E13NM&feature=player_embedded


Emocions

- En aquest anunci on la marca anunciada es Pantene Pro-V ens narra en forma de curtmetratge la historia d’una noia sorda que comença a tocar el violí amb una amiga que toca el piano, però l’amiga al veure que la noia protagonista no en sap tant com ella, i li costa més aprendre per la seva discapacitat auditiva, l’exclou, i intenta per tots els medis que la noia protagonista no pugui fer realitat el seu somni, que es arribar a saber tocar el violí. La noia protagonista, després de molt esforç i de conèixer a un home que toca el violí i que també té la mateixa discapacitat que ella, aprèn, i en l’anunci s’acaba veient, com, tot l’esforç de la noia es gratificat, ja que acaba tocant en el mateix concurs de música que la seva amiga pianista, i es aplaudida pel públic, que després d’escoltar la seva peça, l’aplaudeixen igual o més que a l’amiga.
- Sobre l’ anàlisi dels aspectes formals, com ja he dit anteriorment, l’anunci es narrat en forma de curtmetratge i això fa que hi hagi diferents enquadraments, decorats i escenaris:
En la primera escena de l’anunci es veu com la noia protagonista, de petita, esta mirant al carrer com un home toca el violí. L’anunci ens mostra en primer pla, la cara de felicitat de la noia, i el somriure que li fa l’home a ella, un somriure còmplice que transmet a l’espectador la sensació de calma. En la següent escena la noia es troba amb el seu violí davant d’un cotxe que li toca la botzina perquè s’aparti del carrer, però ella no ho fa, i es la primera senyal on l’anunci ens fa veure que la noia es sorda, i per això no sent la botzina del cotxe.
Seguidament ens mostra la companya de la protagonista, esbroncat a la noia, dient-li que per què no intenta aprendre una altra cosa, perquè està fent perdre el temps a tothom, i es quan la noia s’enfonsa i en l’anunci es veu la noia mirant el violí fixament, i ens fa pensar que s’està plantejant si realment val la pena intentar aprendre’l. Però llavors es quan torna a veure, ( com de petita ) , l’home tocant el violí al carrer, i que es aplaudit per gent que l’està mirant, i l’home, recorda que era ella la que un dia, el va mirar amb aquells ulls, i li pregunta amb llenguatge de signes ( senyal de que ell també és discapacitat auditiu ) si encara segueix tocant el violí. En la següent escena, mitjançant el llenguatge de signes, la noia li pregunta a l’home, perquè no pot ser com els demés, i l’home li respon, que per què ha de ser ella com els demés. L’home li fa una reflexió sobre la música, li diu, que es una cosa visible, que tanqui els ulls, i ho veurà. La noia, li fa cas, i comença a assajar de nou. Comença a veure les coses més clares, i a veure que si realment el que ella vol aprendre, es a tocar el violí, ho ha de intentar. Amb molt d’esforç comença a poder tocar-lo, i ajuda al seu amic a tocar al carrer i a sentir-se agust amb la música. Comença a viure la música. D’altra banda, la seva amiga, intenta per tots els mitjans, fer, que la noia no faci realitat el seu somni, envia a uns nois al carrer a que li trenquin el seu violí i li donen un cop al seu amic sord, i l’exclou del grup d’amistats. La suposada amiga assaja molt per a poder guanyar un concurs de música, el qual es presentarà.
I arriba el gran dia.
La penúltima escena de l’anunci es veu l’amiga tocant el piano, i es molt aplaudida pel públic per tant, hauria fet en el concurs tant esperat, una actuació brillant, però quan el presentador del concurs ja està donant per acabat el concurs, l’anuncien que hi ha una altra participant, i surt la noia protagonista a l’escenari. Amb l’imatge del seu amic sord a l’hospital, i amb tot lo que l’amiga li ha fet, i li ha intentat impedir que toqui, en ment, apareix amb el violí reconstruït, tanca els ulls tal i com li va dir el seu amic una vegada, i comença a tocar. Comença a tocar el Cànon de Pachelbelt, que es la banda sonora que sona durant tot l’anunci. Comença a tocar amb tota l’energia que li queda, amb tot el que ha après. Els seus cabells volen de vitalitat. En aquesta escena la càmera dóna voltes ensenyant-nos una vista panoràmica de la noia tocant, intercalats amb flashbacks de moments dolents viscuts, i tot el que la música li està transmeten i tot el que li queda per viure. Es veu l’escena d’una papallona que acaba de començar a volar, i surt volant per un prat, lliure. Sense pressions, i això a l’espectador li transmet calma i pau.
Quan acaba la peça, el públic i el jurat es queden bocabadats, i comencen a aplaudir entusiasmats. La noia, ha aconseguit el que volia, aprendre a tocar el violí, i l’amiga que ha vist la actuació, també es queda atònita veient tot el que ha pogut aconseguir.
Per últim, l’escena de la noia davant de l’escenari amb el focus de la sala il•luminant-la i tot el públic d’en peus aplaudint-la, es transforma en el logo de la marca Pantene Pro-V, que es manté uns segons a la pantalla sobre l’eslògan de : ‘’ You can Shine ‘’ que traduït al català significa : Tu pots brillar.
Amb aquestes últimes escenes i aquest eslògan, deduïm que l’anunci ens vol transmetre, que si un vol, pot aconseguir tot el que es proposa, i que, tots podem arribar a ‘’brillar’’ en alguna cosa. El missatge es que compris els xampús per al cabell de Pantene Pro-V i que seran ells, els que et facin brillar.
En la meva opinió crec que es un gran anunci, perquè realment fa emocionar a l’espectador, i ja sigui per a bo o per a dolent, et fa quedar els 4 minuts que dura, davant de la televisió mirant com acaba la historia. Realment penso que han aconseguit l’objectiu, que era impactar el que l’observa i que realment, després vagis a comprar el xampú creient que es millor que els demés per la brillantor, vitalitat i força, que donen als teus cabells. L’anunci es una metàfora ja que troba semblances entre la noia protagonista i un cabell ben cuidat. La noia es com si fos el cabell, que després de molt d’esforç i dedicació, fent servir el producte adequat, pots trobar la formula exacte per tenir un cabell ben cuidat i bonic.