A la darrere sessió de seminari, vam exposar la Mar i jo, sobre l’actualitat educativa d’aquella setmana. Vam centrar-nos amb una noticia que tractava sobre l’accés que tenen els alumnes a l’escola a les noves tecnologies, i concretament a les xarxes socials com ara el Factbook, com a eina de contacte entre professor i alumne. El debat es va construir a partir de dues preguntes que els vam llançar, una d’elles era que si creien que la Generalitat havia de pagar tot el cost del portàtil, o per contra si ja estava bé que paguessin tan sols la meitat, i l’altre que la paguessin els pares de cada nen. L’altre pregunta que els vam fer era si creien que el Facebook, havia de ser una eina de comunicación entre els alumnes i els professors. Vam debatre a partir d’hipòtesis perquè no sabiem del tot cert l’ús que es farien dels portàtils a l’escola.
Per mi va ser molt interessant estar durant tota la setmana buscant les notícies educatives, posant-nos al dia, ja que hi ha información que d’aquí a uns anys ens sera profitosa.
Un cop acabada aquesta activitat, el tutor va explicar-nos el que farien durant la semana extraordinària.
Després, tots vam penjar les fotos que haviem portat que fessin referència a l’educació, a la pared, després haviem d’agrupar-les segons el nostre citeri i haviem de posar-li un títol.
Personalment em van agradar tots els títol que els meus companys havien posat per les seves fotos, uns títols més acertats i d’altres no tant. El que més em va agradar va ser el de l’Oscar, que era: mai és tard per aprendre.
Per mi va ser molt interessant estar durant tota la setmana buscant les notícies educatives, posant-nos al dia, ja que hi ha información que d’aquí a uns anys ens sera profitosa.
Un cop acabada aquesta activitat, el tutor va explicar-nos el que farien durant la semana extraordinària.
Després, tots vam penjar les fotos que haviem portat que fessin referència a l’educació, a la pared, després haviem d’agrupar-les segons el nostre citeri i haviem de posar-li un títol.
Personalment em van agradar tots els títol que els meus companys havien posat per les seves fotos, uns títols més acertats i d’altres no tant. El que més em va agradar va ser el de l’Oscar, que era: mai és tard per aprendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada