Síntesi - Gestió de la Informació i TIC

Per finalitzar la part del bloc de l’assignatura GTIC, cal dir que m’agradaria destacar dues de les intervencions fetes anteriorment perquè siguin avaluades.
Aquestes dues activitats són:
- L’anàlisi de l’anunci.
- Cometari sobre els "tòpics" en relació amb els mitjans de comunicació de masses

He triat aquestes dues activitats perquè penso que són les que més temps he invertit i potser les que millor m’han sortit.
Pel que fa a l’anàlisi de l’anunci vaig triar aquell anunci perquè ja feia temps que m’hi havia fixat i m’agradava molt, i em va ser fácil poder-lo analitzar.
Pel que fa al comentari sobre els tòpics en relació amb els mitjans de comunicació de masses, és una activitat que m'ha agradat ja que els tòpics que hi havia em semblaven totalment certs i ho compartia totalment, i són tòpics que els utilitzo constanment.

L’assignatura de GTIC m’ha ajudat a conèixer molts programes que desconeixia totalment, a saber fer un millor ús de les noves tecnologies, a millorar els coneixements que tenia sobre alguns conceptes, i a coneixen de nous.
M’ha agradat dedicar-li força part del meu temps ja que és una assignatura molt entretinguda i que realment en sabia poc.
Tot i que les classes han sigut de dues hores i a vegades es feia pesat, el fet d’haver de fer treballs en parelles o en grup a fet que la classe sigui molt més dinàmica i el temps passava volant.

Notícia interessant 5

La meitat de les llars no tenen Internet pel cost

EP Les llars que no gaudeixen de una connexió a Internet al·leguen, entre els principals motius raons econòmiques com ara el preu de la línia o de l'equip necessari, segons la desena edició de l'informe 'La Societat de la Informació a l´Estat espanyol' presentat per la Fundació Telefónica. Les dades de l'estudi mostren com el consum d´Internet continua creixent, en l´actualitat, gairebé la quarta part dels habitants del planeta ja són usuaris d'Internet.Tendència d'augment La tendència a l´Estat és també d'augment amb un 51% de llars amb accés a Internet. No obstant això, tot i l'augment de l'ocupació de la xarxa, aquesta dada també revela que encara hi ha moltes cases que al segle XXI continuen 'desconnectats' i són gairebé la meitat (el 49% restant). Però, quins són els motius que fan que aquestes llars encara no compten amb una connexió a Internet? La Fundació Telefónica, recolzada amb dades del 2008 de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), informa que els elevats costos associats a la xarxa són el motiu que al·leguen molts dels habitatges principals que no tenen connexió. El gràfic 'Motius pels que els habitatges principals no disposen d'accés a Internet' aportat per l'estudi mostra com el 55,5% diu que és perquè no necessita Internet, no li és útil, etc. Seguit d´aquells que s'excusen en els seus pocs coneixements per utilitzar-lo (un 26,1%). No obstant això, el 20,3% diu que els costos de connexió resulten massa elevats i un altre 19,7% es refereix a uns costos d'equip massa alts.Depèn de les classes socials Les dades no sorprenen quan es comprova la diferència existent pel que fa a la freqüència d'accés a Internet entre classes socials: mentre a la classe alta un 81,5% es connecta com a mínim setmanalment, a la classe baixa aquest percentatge baixa fins al 21, 7%. D´altres raons aportades per les llars sense accés a Internet també figuren el voler mantenir-se al marge de la xarxa a causa dels seus continguts perjudicials o perillosos (un 20,3%). O perquè accedeixen des d'un altre lloc (un 13,7%).

Notícia interessant 4

Amazon ya vende más libros digitales que impresos


Por primera vez en su historia, el gigante de venta minorista en Internet, Amazon.com ha vendido más libros electrónicos para su dispositivo Kindle 'e-books' que los tradicionales libros impresos, según ha indicado este martes la compañía en su página web.

El récord de ventas se registró el pasado viernes, en Navidad, cuando quienes habían recibido de regalo un Kindle -lector de libros electrónicos- se loguearon al sitio de Amazon para cargarlo con tarifa de lectura.

Amazon señaló que Kindle fue el producto más vendido en la historia de la compañía, aunque no dio cifras de ventas del dispositivo ni de los e-books comercializados.

La empresa agregó que su día más ajetreado fue hace dos semanas, cuando el 14 de diciembre los clientes compraron 9,5 millones de productos a nivel mundial, lo que equivale a 110 items por segundo.

WebQuest

Índex:

1. Què és una Webquest?

Les WebQuest són activitats guiades que promouen la investigació del usuari. La informació de les WebQuest sol ser majorment extreta d'Internet.

2. Triar:

La Tardor

3. Descriure el projecte:

3.1 Introducció

En la introducció ens explica les característiques més rellevants i els trets que es distingeixen a la tardor.

3.2 Tasca

Primer de tot explica el que és un bosc, i després els explica què és el que faran. El que realitzaran és el següent:
Buscareu informació de la tardor a Catalunya, característiques del bosc mediterrani a la tardor, dels seus fruits, bolets, arbres, ocells i sobretot de dites tradicionals.
Veureu uns vídeos sobre la tardor, el bosc mediterrani i sobre la desforestació al bosc. Aquest us ajudaran a contestar les preguntes de les activitat.
Un cop fetes totes les activitats fareu un debat final sobre la conservació dels ecosistemes naturals que gravareu en vídeo i després farem una reflexió conjunta sobre el tema.

3.3 Procés

S’agrupen en grups de tres alumnes i han de contestat en un full un seguit de preguntes amb els coneixements previs de la tardor.
Per què alguns arbres canvien de color les seves fulles a la tardor?
Per què surten els bolets a la tardor?
Quin paper tenen els bolets al bosc?
Per què s’erosiona el bosc?
Com es diu un quadre de Claude Monet, pintat a la tardor?
A continuació fan un seguit d’activitats que són les següents:

Activitat 1
Activitat 2
Activitat 3
Activitat 4

3.4 Avaluació

Per valorar tot el que s’ha fet, es fa una rúbrica d’avaluació.
La manera de puntuar aquest treball serà la següent: Quan es lliurin els treballs (vídeo, guió, mapa mental) al docent i s’hagi fet la presentació del vídeo del debat, omplireu la següent graella d'avaluació en grup. Veureu que aquesta consta de cinc apartats.
Cadascuna d'elles es valorarà amb les següents puntuacions numèriques: Incomplet = 0 punts Just = 1 punt Bé = 1,5 punts Excel·lent = 2 punts


3.5 Conclusions

La professora explica quin ha estat el resultat d’aquestes activitats, i els explica que ha extret sobre aquesta WebQuest:
Heu après moltes coses sobre la tardor, el bosc mediterrani, els seus fruits, arbres, bolets, ocells, etc, segur que us recordareu d’ alguna de les dites treballades en el vídeo de la tardor.
Després del debat sabreu com podem conservar millor els nostres ecosistemes naturals per a una bona sostenibilitat al bosc mediterrani.

4. Valorar un exemple de Webquest

He escollit aquest tema de WebQuest ja que m’ha semblat molt interessant el tema que han treballat, i sobretot la manera de com s’ha desenvolupat.Amb l’explicació prèvia que se’ls dóna són capaços de realitzar activitats i enriquir-se de coneixements. Posen a prova els seus coneixements a través d’activitats, i un dels aspectes que més es treballa és el treball en grup. La capacitat de treballar amb altres companys, i d’autoavaluar-se a través de la rúbrica, tenint en compte els aspectes que valora la professora que no són tant de coneixements del tema, sinó de la manera en que s’ha fet el treball. És una manera diferent d’aprendre nous coneixements, d’una forma dinàmica i motivadora pels alumnes.

Notícia interessant 3

Un «hacker» descifra el código de seguridad de las llamadas de móvil

Karsten Nohl, un ingeniero alemán de 28 años, ha conseguido descifrar con éxito el código de seguridad que encripta el 80% de las llamadas realizadas desde cualquier teléfono móvil del planeta, la llamada red GSM. Nohl ha afirmado que el objetivo es advertir de la debilidad en las comunicaciones móviles. Expertos en seguridad advierten de que cualquier organización criminal podrá interceptar llamadas en cuestión de minutos al hacerse público el código.
«Esto demuestra que la seguridad actual del estándar GSM es inadecuada. Con esta acción estamos intentando empujar a los operadores a que adopten mejores medidas de seguridad para las llamadas efectuadas desde teléfonos móviles», ha dicho Kohl durante el «Chaos Communication Congress», una conferencia para «hackers» celebrada en Berlín.
Mientras, la Asociación GSM, el consorcio de la industria que escribió el código de cifrado, ha asegurado que el trabajo de Nohl es ilegal y que ha puesto en peligro la seguridad de toda la red de comunicación móvil. «Es teóricamente posible pero bastante improbable en la práctica, lo que esta haciendo es ilegal tanto en el Reino Unido como en Estados Unidos y resulta difícil de entender que lo haga en aras de la seguridad», ha dicho Claire Cranton, portavoz de la Asociación GSM.
Por su parte, según recoge el diario «The New York Times», Nohl ha afirmado que antes de comenzar este proyecto tomó todas las precauciones legales necesarias recalcando que el «crackeo» del sistema GSM tenía puramente fines académicos y que en ningún momento ha intentado interceptar ninguna llamada. «No estamos recomendando a la gente que rompan la ley sino advertir a los operadores que necesitamos mejores medidas de seguridad».
Escuchas ilegalesEl cruce de declaraciones entre la GSM y Karsten Nohl también debate sobre si es realmente tan fácil interceptar una llamada efectuada desde un móvil. La Asociación GSM ha remitido un comunicado en el que afirma que cualquier operadora, con una simple modificación del código, puede evitar cualquier intento ilegal de escucha y que además el software y hardware necesario para efectuar tal acción no está disponible para su venta al público.
Sin embargo, Nohl ha afirmado que no se necesita ni mucho menos aplicaciones con «copyright» para realizar escuchas ya que hay opciones gratuitas y de código libre para que los usuarios, junto con el código divulgado a través de redes p2p como BitTorrent, puedan «manejarlo a su antojo».
Según Simon Bransfield-Garth, jefe de seguridad de Cellcrypt, una compañía de software con base en Londres, «lo que Nohl ha hecho es poner la sofisticada tecnología para interceptar llamadas», tan sólo en manos de los gobiernos y agencias de inteligencia, al alcance de «cualquier organización criminal bien financiada».
«Va a reducir el tiempo en el que se tarda en interceptar una llamada GSM de semanas a horas y en cuanto se desarrolle más el código será cuestión de minutos», ha añadido Bransfield-Garth.
El más usadoEl sistema GSM, también conocido como 2G, es el estándar de comunicaciones inalámbricas más usado en el mundo. De las 4.300 conexiones inalámbricas unas 3. 500 millones se hacen a través de GSM. El algoritmo de GSM, técnicamente conocido como el algoritmo A5/1, es un código binario -exclusivamente de 0 y 1- que ha mantenido todas conversaciones telefónicas inalámbricas desde que la norma fuese aprobada en 1988.
En 2007, la Asociación GSM elaboró un sucesor de 128-bit para el A5/1, denominado A5/3 , pero la mayoría de los operadores de red todavía no han invertido en la actualización de seguridad de este algoritmo.

Notícia interessant 2

Los profesores conocen las nuevas tecnologías pero no saben aplicarlas en la escuela

El proyecto Escuela 2.0 que prepara el Gobierno y que prevé digitalizar las aulas de los alumnos a partir de 5º de Primaria está dando mucho que hablar, sobre todo por la incertidumbre de si este año habrá ordenadores para todos los niños de 5º, como prometió el Gobierno. Parece difícil, pero no es esto lo que más preocupa a los profesores, los encargados de dar forma a este proyecto. Ellos tienen otra petición: formación. La semana pasada, la Asociación Nacional de Editores de Libros y Material de Enseñanza (ANELE) realizó unas jornadas para valorar los impactos de la digitalización de las aulas.
Una de las conclusiones fue que la formación adecuada de los profesores es condición indispensable para la evolución del plan, que por supuesto debe ir acompañada de equipamientos y acceso a la Red. Antonio Pérez Sanz, director del Instituto Tecnológico Educativo (ITE), dependiente del Ministerio de Educación, afirmó que, pese a que el 60% de los profesores usan las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en sus clases, uno de cada tres reconoce que no sabe usarlas desde una perspectiva docente.
Pérez defendió la existencia de cursos de formación: "Alrededor de 14.000 se han apuntado a las últimas ofertas". Eduardo Picón, miembro del grupo de psicología de la Universidad de Santiago de Compostela, afirmó que las demandas del profesorado, según un estudio realizado para ANELE y presentado en mayo pasado, no van hacia la realización de cursos sino hacia un cambio de enfoque. "Percibimos de los profesores sienten que los cambios se hacen a espaldas de ellos, que son quienes más los sufren", dijo Picón.
Carles Sigalés, de la Universidad Oberta de Cataluña (UOC), también resaltó la incapacitación de los docentes (el 58% usa las TIC ocasionalmente o nunca) para realizar actividades escolares específicamente diseñadas para las nuevas tecnologías y para encargar este tipo de trabajos a los alumnos. Por ejemplo, los alumnos usan las TIC para buscar información con la que hacer sus trabajos de clase, y los profesores se apoyan en Internet para buscar información para su exposición; pero aún estamos lejos de la creación de blogs para las asignaturas o la creación de grupos de trabajo o corrección de actividades en la Red. Como dato, Sigalés aseguró que menos del 14% de los profesores utiliza las TIC para innovar en aspectos docentes u organizativos. En consecuencia, según el profesor, la mayoría de los alumnos aún no se aprovecha de aquellos usos de las TIC que mejor le podrían ayudar en su proceso de aprendizaje.
Pérez concluyó que es necesario un cambio en el modelo y quizás, revisar el concepto de "hora lectiva" (de 50 o 60 minutos) para adaptarlas a la situación nueva que no puede medir los tiempos de la misma manera.

Notícia interessant

Los maestros usarán una red tipo Facebook con los alumnos

Los ordenadores portátiles han empezado a desembarcar en las clases de forma masiva este curso. Pero el cambio copernicano que van a experimentar las aulas, los alumnos y los profesores no ha hecho mas que empezar. La galaxia del libro de papel languidece en las escuelas y empiezan a ocupar un lugar bajo el sol los libros digitales y los sistemas de descarga y comunicación.
Al hilo de estos cambios, la Generalitat y la Fundación Catalana para la Investigación y la Innovación están trabajando para crear una plataforma con cuatro patas para el trabajo digital en escuelas e institutos. La primera pata de la plataforma será una red social, similar a Facebook, para hacer posible el diálogo entre alumnos y profesores tanto en el centro escolar como fuera de él.
La segunda pata consiste en acceder a una biblioteca, videoteca y fonoteca virtual para usar el material digital en las escuelas, algo parecido a lo que es iTunes en el mundo de la música.
Para poder comprar este material escolar los alumnos dispondrán de una tarjeta de prepago recargable, similar a la que existe para la telefonía móvil. La tarjera de pago empezaría a funcionar con un saldo inicial a cargo de la Generalitat. De este modo se avanzaría hacia la gratuidad de los materiales escolares básicos, que suponen un fuerte gasto para las familias a principio de curso.
El anuncio lo hicieron ayer, en el salón de las tecnologías de la educación ITworldedu, Carlos Kirchner y David Medina, representantes del Departamento de Educación. Este salón reúne a empresas del sector de las tecnologías de la educación, técnicos, docentes y directivos de centros escolares.
La tercera pata sería un espacio de aprendizaje virtual donde el alumno podría realizar trabajos desde su domicilio y el profesor corregirlos y calificarlos. Y la cuarta, un sistema de recomendación inteligente de contenidos, parecido al que emplea Amazon.com para disponer de libros y vídeos, y guiar al cliente, en este caso al alumno, según su perfil.
La plataforma pondría a disposición de alumnos y profesores libros de texto digitales a precios reducidos y otros materiales complementarios. Éstos podrían ser adquiridos como si se tratara de canciones sueltas y ayudarían a los alumnos en sus estudios. Crecerá de esta manera el mercado de materiales digitales educativos, del que hoy ya existen algunas muestras.
Este curso 33.000 alumnos catalanes tendrán ordenadores portátiles. El próximo llegarán a 120.000 de primero y segundo de secundaria. Deberán pagar 150 euros cada uno (la mitad de su precio en el mercado). En los dos cursos siguientes tendrán portátiles 130.000 estudiantes de quinto y sexto de primaria. La Generalitat y el Ministerio de Educación han llegado a un acuerdo - que está previsto que se firme a principios de noviembre- para financiar a medias el desembarco de los portátiles.
Varias editoriales se han puesto manos a la obra para suministrar material digital. Este año una única empresa proporciona el grueso del material a los centros acogidos al plan de la Generalitat.

COED 18 de Desembre

Descripció

A la sessió d’ahir divendres dia 18 de Decembre, vam dedicar la classe a diverses activitats. La primera va ser l’exposició del territori que ho van fer la Norma i la Ariadna, i el seu tema era la dansa. Seguidament van fer les Quatre recitacions que quedaven per fer. Aquestes recitacions van ser les següents:
- Adrià Miquel: poema d'un llibre de Joan Margarit- Sergio Ramírez: Alzeimer (anònim)- David Cortés: conte anomenat "La lògica del borratxo"- Macià Bagur: llegenda menorquina
La tercera activitat va ser la de descripció “Qui ets tu?” ja que en el seu moment tres companys no ho van poder fer. Aquest tres companys van ser la Blanca Vivet, que va descriure a la Sònia Pérez i la Mireia Toro, després l’Adrià Miquel que va descriure al Marti Villegas, i finalment la Cristina Sansalvadó que descrivia a la Sandra Ferré.
Després hem donat pas a l’últim debat que quedava per fer. El tema que es va debatre va ser “La religió a les escoles” .L’equip en contra estava format per Martí Villegas, Àngel Caloca, Adrià Miquel, Sergio Ramírez i Cristina valera. Que el que defensaven és que estaven en contra de que s’impartís la religió a les escoles, però no pas de la història de la religió. L’equip a favor estava format per Rafa Moya, Laura Navarro, Òscar Garcia, Bea González i Pau Nin, i ells defensaven que la religió era cultura i que ensenyar religió a l’aula era ensenyar a respectar a la societat. Aquest debat l’havíem d’avaluar el meu grup ja que ells ens van avaluar a nosaltres, i havíem de tenir en compte els punts forts i els punts febles del debat, li es temps era l’adequat, l’interès que tenien ells pel tema, si s’havien respectat els torns de paraula, etc. Per finalitzar la classe la professora ens va passar un full d’avaluació de l’assignatura, i havíem d’escollir quina era l’activitat que ens havia agradat més. Per despedir-nos ens va dedicar un poema.

Reflexió

Pel que fa al tema que s’ha tractat al debat d’avui, personalment penso que la religió no hauria de ser obligatòria a l’escola. Hauria de ser una optativa i que la gent pogués triar o no si vol saber religió, o prefereix mantenir-se al marge.Penso que tots dos equips han sabut defensar molt bé la seva posició, raonant les seves posicions i respectant a l’altre equip i els torns de paraula. Han calculat molt bé el temps, respectat els vint minuts que hi ha de marge.Per mi, l’activitat que m’ha agradat més ha sigut l’exposició sobre el territori, ja que gairebé totes les exposicions m’han agradat molt, ens ha permès conèixer més els poblets i ciutats, els plats tradicionals catalans, la dansa, diferents festes majors, etc. Aquesta activitat havíem d’incloure el que haguéssim aprés de GTIC i COED. M’ha agradat molt aquesta assignatura ja que apart d’aprendre continguts he aprés un dels aspectes més importants per ser professor que és el parlar en públic. A intentar controlar els nervis i perdre la vergonya.

Seminari 18 de Desembre

Descripció

La sessió de seminari d’ahir va ser la última d’aquest semestre.
Per començar aquesta sessió, ho vam fer amb l’actualitat educativa.
La primera exposició va ser la del Carles i l’Esteve, que tractaven el tema de la implantació del nou calendari escolar. Van explicar la progressió d’aquesta notícia, i la opinió de professors, catedràtics, etc, fins ara que ja està aprovada. Les classes començaran el set de setembre i hi haurà una setmana de vacances al febrer o al març.Després la Mar i jo vam explicar la noticia que tractava sobre l’escolarització a casa. Hi ha famílies que opten per escolaritzar els seus fills a casa, ja sigui per motius religiosos, ideològics, de desacord amb la metodologia dels centres, o bé perquè la casa està situada molt a les afores. Aquí podem veure un vídeo on parla una mare que educa als seus fills des de casa.

Un cop finalitzades les exposicions vam donar pas a l’amic invisible, on tothom havia de comprar fer una postal de Nadal, i un detallet.
Per acabar la sessió vam fer un pica-pica on tothom va portar una cosa per menjar, i vam despedir-nos amb una fotografia conjunta, i desitjant-nos bones festes.

Reflexió

Sobre la primera notícia que van exposar penso que és una bona opció el fet de que hi hagi una setmana de vacances al febrer o març ja que l’últim trimestre es fa molt pesat i penso que aniran bé per tornar a l’escola amb més ganes i més relaxats.
Per altra banda, pel que fa a la notícia que vam exposar nosaltres, penso que el fet de la hi hagi famílies que decideixin educar el seu fill en un entorn familiar, no em sembla molt bona idea, ja que és imprescindible que els fills es relacionin, en comuniquen amb els companys de classe, els professors, i no passin tantes hores amb la família.
Per últim, dir que per a mi, ha estat un plaer compartir el seminari amb els meus companys, m’han agradat molt les classes, ja que han sigut molt dinàmiques, i molt participatives.

Reflexió personal sobre alguns "tòpics"

tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules.

Pel que fa a aquest tòpic, crec que és totalment cert. Crec que és molt útil aquesta frase, ja que moltes vegades una imatge ens serveix molt més que un text, una imatge ens mostra i interpreta allò que en vol transmetre i moltes vegades sense cap explicació. Les imatges serveixen moltes vegades de recolzament dels textos, però moltes vegades les imatges no tenen res a veure amb el text i poden arribar a confondre’ns.
Un exemple d’aquest tòpic pot ser, una imatge de dues persones que s’estan cridant. Amb tant sols la imatge ja podem interpretar que aquestes persones estan enfadades o que han tingut un mal entès, no ens caldrà cap explicació per poder interpretar-ho. D'altra banda, però, penso que també pot causar confusions això de només ensenyar una imatge i no fer-ne cap explicació.
Un altra exemple podria ser que en els anuncis de la televisió, moltes vegades no ens expliquen res amb paraules, però tant sols amb les imatges ja n’hi ha prou per entendre’l o interpretar-lo.

tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu.

En quant a aquest tòpic, penso que és totalment cert. Quan ens col·loquem davant de la televisió, moltes vegades quedem eclipsats i embovats, i ja ens poden parlar o qualsevol cosa que a vegades ni contestem. O ve després ens pregunten que hem estat veien o escoltant i no ho sabem o no ho recordem.

tòpic 3: La televisió és un mitjà generador de "modes".

Un dels objectius principals de la televisió és cridar l’atenció als usuaris perquè comprin els productes que estan de moda. Anuncien contínuament productes, objectes, roba, cotxes, mobles, etc. que estan de moda o això ens volen fer creure. Per exemple la roba, estan contínuament fen pasarel·les de moda, d’aquesta manera inciten a la gent a comprar aquesta roba.
El problema de la roba, de la moda, és que amb un període curt, la majoria de vegades, canvia i allò que tu t’havies comprat que estava a la moda, ara ja no ho està, i has de comprar una altre cosa. La moda és una manera de consumir pura i dura, i el problema és que la majoria de vegades entrem en aquest joc.

tòpic 4: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència.

Aquest tòpic és cert però per la gent que s’hi passa hores i hores enganxada a la televisió, o a videojocs, o amb pel·lícules només quan una persona es passi la vida mirant programes o pel•lícules on es mostri la violència.
Aquella persona que miri aquest tipus de pel•lícules, o jugui amb aquest tipus de videojocs, però que sàpiga distingir que allò que veu és el que no s'ha de fer mai o és una cosa que està malament, no ho farà. En serà conscient.En canvi, a vegades en els nens això crea confusió i incita a que ho posin en pràctica. Si un nen mira aquests programes o pel•lícules i ningú l'avisa que allò que mira no ho pot veure perquè és petit o perquè allò que fan no està bé, ell ho seguirà mirant i creurà que allò que veu està bé, fins al punt de practicar la violència.

Escola Baloo

El dimarts dia 17 de Novembre, la Mar i jo, vam poder gaudir d’una visita a l’Escola Baloo, acompanyades d’un alumne de tercer que es diu Jordà.
Per començar, vam posar-nos amb contacte amb en Jordà a través del correu del Blink. Va contestar-nos ràpidament i va contestar-nos a tots els dubtes que teníem, vam quedar a la sortida del metro per anar junts cap a l’escola. De camí a l’escola va explicar-nos el que faríem durant el dia, el que feia ell allà, i com era físicament l’escola.
Vam arribar, i ens vam trobar amb l’escola plena d’obres, i quan vam arribar, va portar-nos al despatx i va presentar-nos a la directora, una dona molt agradable, i ens va explicar el funcionament de l’escola. Després va venir el cap d’estudis, i vam anar a demanar menú per quedar-nos a dinar a l’escola. És una escola pública d’una sola via, que té infantil i primària. Els serveis que disposa l’escola són els següents: el Menjador escolar, les activitats extraescolars, SAM/SAT (Serveis d’Acollida de Matins, i Serveis d’Acollida de Tardes), i el casal d’estiu i d’hivern.
El seu projecte educatiu es defineix com a obert ( a les noves demandes i necessitats que la societat genera), innovador i sobretot participatiu. La participació es duu a terme a partir de les famílies, el treball en equip dels mestres i monitors, i d’implicació de l’alumnat en el funcionament de l’escola a través dels càrrecs de classe, els càrrecs d’escola que té cada curs i l’existència de delegats de classe.
L’escola, dóna importància a uns aspectes, que els citaré a continuació:
1.- L’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura.
2.- Incorporar les noves tecnologies en el treball quotidià
3.- La participació en el projecte Agenda 21
4.- Integrar les sortides de les colònies en les seves programacions per aconseguir un ensenyament més vivencial i enriquidor.
5.- Introduir-los a d’idioma estranger (Anglès) des de P5.

Per començar com que en Jordà està estudiant magisteri en l’especialitat de música vam passar tot el matí fen classes de música, a nens de P3, una classe amb nens de primer, segon i tercer, després vam estar a la classe de música de quart.
Per la tarda vam estar amb els alumnes de quart fent català, on vam participar ajudant als alumnes amb el quadern de cal·ligrafia, i després vam anar a la classe de tercer on vam estar fent jocs matemàtics per grups.
A les classes de música vam estar més d’oients, en canvi a la tarda ens van deixar ser més participatius, i ajudar amb el que podíem als alumnes.
Vam aprendre de cada classe, de cada alumne i de cada professor, em va semblar una activitat molt profitosa, i l’escola en si, em va agradar moltíssim, tot i l’inconvenient de les obres.
Una anècdota que vam tenir la Mar i jo, i que ens va impactar molt, va ser en una classe de música amb els nens de quart, un nen, amb problemes molt seriosos, vam estar una hora i mitja amb ell. Era un nen que era molt distorcionador i que cridava molt l’atenció, tocava la flauta quan no l’havia de tocar, cridava, es reia constantment, contestava a la professora i era molt entremaliat. La professora, amb molta paciència, i els altres alumnes intentaven fer la seva classe intentant que el comportament d’aquest nen influís en mínim possible, per sort, i penso que gràcies això la classe va poder funcionar, la resta d’alumnes són conscients del comportament inadequat d’aquest nen i intenten dintre de les seves possibilitats, seguir la classe amb molta atenció i sense fer-li gaire cas perquè és el que ell busca.
Em va cridar molt l’atenció com actuava aquest nen, i per altra banda, l’actitud de la professora i la resta d’alumnes.

Escola Arc Iris

L’escola Arc Iris és una escola pública i municipal situada a Hora, un barri de Barcelona, composta d’una línia per curs, i format per educació infantil i educació primària.
L’escola està en funcionament des de fa 67 anys. Antigament era una escola especial per nens amb problemes respiratoris. La infraestructura d’aquesta escola era fa molts anys, una casa del comptable de l’ajuntament de Barcelona.
El seu projecte educatiu contempla una sèrie d’idees que defineixen la línia que segueix l’escola. És una escola acollidora, familiar i propera que vetlla per la formació integral de la persona, per altra banda és una escola potenciadora dels llenguatges tan verbal, corporal, científic, musical i fins i tot visual i plàstic. Està immersa en un entorn natural ric en varietat, el qual estimula i determina en gran manera la pràctica educativa. També s’ha de dir que és una escola innovadora, cohesionadora, ja que transmet un sentiment de pertinença al nostre país. Es pot definir també com una escola inclusiva ja que atenen a tot l’alumnat respectant les seves diferències i les seves necessitats. És una escola sensible als esdeveniments de caire científic, social o cultural i pedagògic del seu entorn, i per últim dir que és una escola participativa.
Uns dels projectes que em van cridar l’atenció, és un projecte que tenen amb el Senegal, on durant l’any (des de fa quatre anys) s’escriuen intercanviant cartes. Els alumnes de Barcelona escriuen es castellà, i els de Senegal contesten en anglès. El primer any va haver-hi un intercanvi de dibuixos, el segon de cançons, el tercer de contes, i aquest any de jocs. En aquest projecte també inclouen cada vegada que envien cap allà les seves cartes, una caravana solidària on aquesta la omplen de material escolar i informàtic.
Un dels projectes que també es duen a terme és la radio. Tenen una sala de ràdio, i cada dijous a les 12:00 retransmeten el programa. Fan la retransmissió la meitat del grup classe. Les tasquen de les quals desenvolupen el programa és: l’agenda, notícies importants, aniversaris i el tot si val, que fa referència a enigmes, poemes, acudits, etc. Aquest projecte es duu a terme des de fa set anys, ja que abans de la ràdio feien una revista que es deia el Reglet.
Un altre projecte a destacar és el de la meteorologia on els alumnes de cinquè. Consisteix en la observació del temps, cada dia, a les onze del matí, i el que han d’observar és la boira, la contaminació, els núvols, la direcció del vent i l’Estat del temps. Tots aquests aparells es troben situats en una caseta de fusta que tenen ben guardada a l’aire lliure.
Per últim un projecte a destacar és el projecte del medi ambient, que el que volen aconseguir amb aquest projecte és que els infants descobreixin la riquesa natural del seu entorn immediat, que aprenguin a respectar i estimar la natura i a actuar a favor d’un desenvolupament sostenible, que aprofundeixin en el treball d’observació directa, d’experimentació i de recerca i per últim que coneguin i estudiïn els espais verds com elements d’equilibri ambiental. Els alumnes estan en contacte amb el medi natural a través d’activitats com jardineria, l’hort, les tortugues ( com espècie protegida) i fan dues hores per setmana la classe a l’aire lliure, en els seus preciosos jardins,
Una frase que fa referència a aquest projecte i que em sembla molt interessant és: Tenim el compromís de transmetre i ensenyar que “el medi ambient ho és tot, hi ha un sostre existencial i és precís que tots ens comprometem fent accions sostenibles, accions duradores”.
Per acabar aquest informe, personalment haig de destacar unes coses que em va cridar molt l’atenció.
Primer de tot la infraestructura de l’escola, té unes instal·lacions Increibles, el menjador de l’escola sembla un restaurant, consta de 6 jardins els quals cada dia els toca jugar en un diferent. Tenen una caseta de fusta per nines i joguines a la disposició dels nens, tenen tortugues terrestres, una pista de futbol i una altra de bàsquet. Disposen d’un magatzem de teatre i jocs on hi podem trobar patins, pilotes, xanques, cordes, etc. Un altre fet rellevant i per mi molt important és que des de primer de primària els alumnes fan conferències davant de tota l’escola per introduir-los al món real, el fet de parlar en públic, i és increïble com parlaven i ens explicaven els seus projectes els nens de cinquè.
Per últim un aspecte que em va resultar interessant va ser que per donar el senyal de que ha acabat l’hora de classe no ho fan amb un timbre sinó amb música.

Seminari 4 de Desembre

Descripció

Per començar la sessió de divendres del seminari, vam acabar de decidir que faríem per l’últim dia de classe de seminari, per despedir-nos ja que el semestre que ve no tindrem ni el mateix tutor, ni serem els mateixos companys. Vam decidir que faríem un pica pica, i vam decidir fer l’amic invisible. L’amic invisible consistiria en fer o comprar una postal de Nadal, per la persona que ens toqués, i un detall per acompanyar la postal de cinc euros com a màxim. Vam repartir-nos el menjar que portaríem de manera que quedés força repartit, i que hi hagués tant dolç com salat. Seguidament vam fer els papers de l’amic invisible per saber a qui li hauríem de fer el regal.
Un cop finalitzada aquesta part de la sessió, vam parlar sobre com prendre apunts.
Per poder-ho introduir, vam fer unes fotografies al començar la classe, als apunts que havíem pres a la conferència de l’Eulàlia Bosch anomenada “Fer de Mestre” i vam passar les imatges a l’ordinador i vam veure i analitzar com prenien apunts. Vam parlar sobre les maneres que hi ha de prendre apunts, i a partir d’aquí entre el tutor i nosaltres vam decidir quina era la millor manera per fer-ho.
Les idees principals que vam extreure era que hi ha diferents maneres de prendre apunts, ja sigui d’una manera gràfica o textual. No es pot dir que una manera és més correcta que l’altre, simplement a cadascú li va millor una cosa o l’altre segons la manera d’estudiar o de sintetitzar. Després, vam aprendre que a més d’enregistrar el que sentim, hem de saber interpretar el que ens diuen, escriureu amb les nostres paraules, i opinar sobre allò que posa com exemple, i finalment vam parlar sobre els mètodes que ens poden ajudar a prendre apunts.
Després vam entrar a una pàgina web que explicava exemples de com es prenen apunts. Segons aquest pàgina la presa d’apunts conté 6 parts, anomenades les 6R. Es diu així perquè són les següents: registra, resumeix, recita, reflexiona, revisa i recapitula.
El foli on nosaltres escrivim per prendre apunts ha d’estar dividit en tres parts. A l’esquerra de tot, una columna on es posen les paraules claus, i el resum d’allò que ens han explicat, a la part central apuntem les notes, i els punts principals i les idees que hem captat. I a la part de sota, anotarem una síntesi que ens servirà com a recapitulació.
A continuació us enllaço la pàgina web on veiem l’exemple que us he explicat anteriorment: toma de apuntes

Reflexió

Personalment penso que no hi ha una manera adequada per prendre apunts. Cadascú utilitza la manera que per ell és més productiva, i la que l’ajuda més a sintetitzar i recordar allò que ens expliquen. No tothom té la mateixa capacitat de síntesi, ni la mateixa memòria per recordar una frase o una paraula, per tant, cadascú prendrà els apunts d’aquella manera que un cop acabada la xerrada, o la conferència, llegeixi el que ha apuntat i fen una ullada sàpiga del que està parlant. Penso que és una cosa molt personal el fet de prendre apunts, ja que la majoria de vegades si una altra persona llegeix el que tu as ficat, no entén el que hi posa perquè segurament li faltarà informació, aquella informació que per nosaltres no cal que hi sigui per poder-ho entendre. És cert que pot haver-hi una manera més adequada de prendre’n com pot ser l’exemple que he citat abans, que és una manera entenedora i organitzada.

Aprenentatge i TIC

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb l'ordinador:


La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

En aquest cas fa referència a la següent pàgina web: http://clic.xtec.cat
En aquest web hi podem trobar activitats d’utilització diària que ens permeten trobar el resultat correcte a través del dia a dia, i posen a prova els nostres coneixements. Aquest programa ens proporciona diverses activitats per poder ampliar els nostres coneixements. En e nostra cas, l’activitat que vam fer sobre l’ utillatge químic amb el portal JClic, ens va donar la possibilitat de vam poder aprendre nous coneixements o refrescar els que ja teníem, d’aquesta manera no només ens posa a l’abast exercicis, sinó que també els tutoritza.

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

Aquest tipus d’activitat, ens ofereix, apart d'oferir noves possibilitats expressives, fomentar una actitud de reflexió i correcció actives, també ens ofereix la possibilitat d’esborrar, desfer, canviar les propietats dels objectes, el seu tamany, color, etc.En aquest cas fem referència a Microsoft Word, una aplicació que utilitzem contínuament tots els usuaris. Cal dir que és una eina molt útil i molt utilitzada per tots nosaltres.

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Desenvolupar estratègies de resolució de problemes. L'alumne és qui té el control de la màquina, no pas a l’inrevés. A la classe hem decidit associar el WinLogo amb aquesta metàfora ja que és una forma molt creativa de que els alumnes a base d’intentar-ho, provar-ho i equivocar-se pugui arribar al resultat correcte. En aquest cas, la tortuga, que és el subjecte principal del programa, és la que s’encarrega de realitzar les ordres que nosaltres, mitjançant el llenguatge adequat , li donem.

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Aquest tipues d’activitat ens permeten un tipues d’aprenentatge on l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.En aquest cas nosaltres hem utilitzat el programa anomenat Crayon Physics, on les simulacions fomenten la reflexió i l'actuació, ja que fan pensar i raonar a l'alumne. Mitjançant un llapis de colors que tu mateix maneges, has de traçar línies perquè la pilota arribi al seu destí que està senyalat amb una estrella. D’aquesta manera aquest programa fomenta la concentració dels alumnes, a més de la creativitat i la reflexió.

COED 4 de Setembre

Descripció

A la darrere sessió de COED, vam iniciar la classe amb la recitació de quinze persones més. Aquesta vegada han recitat rondalles, contes, poemes, llegendes, i un text d’una companya que llegeixen en els casaments dels seus familiars.
Un cop acabades les recitacions, vam donar pas als debats.
El primer debat tractava sobre l’escolarització obligatòria fins els 18 anys. L’equip que estava a favor estava format per Elena Carmona, Eva Gómez, Marta Juny, Elena Ruiz i l’Alba Estragué. L’equip en contra el formava: Ariadna Garcia, Irene Recio, Laura Sánchez, David Cortés i Norma Augusto.
Van debatre sobre si aquest fet seria positiu o negatius per la societat, i per l’escola el fet d’allargar l’educació obligatòria per a tots fins els divuit anys, sense ser obligatori que sigui el batxillerat, tenen la opció de fer cicles formatius, mòduls, o bé batxillerat.
Van calcular el temps perfecte, ja que dels vint minuts que tenien, els hi va sobrar quaranta segons.
Per altra banda, l’altre debat tractava sobre “la informatització a les aules”. L’equip a favor d’aquest canvi estava format per l’ Anna Llongueras, Maria Garcia, Lorena Padilla, Eva Ladevesa i Judit Carrique.
En canvi, l’equip en contra d’aquest canvi, era el meu equip, format per Ethel Nogués, Mar Gascó, Alba Casals, Natàlia Carrique i jo mateixa (Núria Maldonado).En aquest debat vam parlar sobre la motivació dels alumnes vers els portàtils, la concentració, l’ecologia, la formació dels professors, la relació del professor i l’alumne, les noves infraestructures etc.
Vam calcular força bé el temps, però ens vam passar un minut.
Per acabar vam despedir-nos i vam desitjar-nos un bon cap de setmana ja que aquest serà més llarg, per sort de 4 dies.

Reflexió

Personalment penso que cada setmana les recitacions surten millor, tot i que sempre els nervis ens poden jugar una mala passada, però veig molta millora en quant al control dels nervis. La setmana vinent em toca a mi recitar el poema o el conte i ja estic nerviosa.
Pel que fa al primer debat penso que és una bona opció allargar l’educació obligatòria fins els divuit anys ja que els adolescents amb setze anys no surten suficientment preparats per a posar-se a treballar, necessiten més formació per poder desenvolupar millor la seva feina i per tenir més coneixements sobre allò de que treballen. Per altra banda penso que pot ser complicat pel professor haver d’ensenyar els continguts de l’assignatura i haver de transmetre coneixements a nois i noies que estan allà per obligació i no mostren cap tipus d’interès per aprendre.
Pel que fa al nostre debat, penso el mateix que vaig defensar en el meu debat.
Per un costat si que penso que els alumnes estaran al principi més motivats per fer les classes amb ordinadors al davant en contes de llibres, però penso que hi ha factors que intervenen en tot això, com ara la concentració dels alumnes, la relació del professor amb l’alumne es perdrà ja que l’alumne no participarà a classe, no preguntarà dubtes, i es deixaran de fer les tutories personals amb els alumnes ( cosa que permetia poder coneixe’ls més) i es deixaran de fer entrevistes amb els pares, i es farà tot això per correu electrònic? És molt important la comunicació entre els sectors que formen el nen com són l’escola i la família. Per tant crec que el millor seria poder aconseguir un punt intermig, és a dir, introduir els portàtils a l’aula però d’una manera progressiva.
M’han semblat uns temes molt interessants per debatre ja que són temes d’actualitat que avui dia se’n parla molt.

La Formiga matemàtica

La formiga matemàtica.

Tres o quatre escoles diferents formen els diversos formiguers que constiuiran el joc, l'activitat consisteix en que cada escola prepara una activitat matemàtica de càlcul,lògica o un problema, aquesta activitat s'haurà d'haver acabat en un temps/ dia determinat i s'haurà d'enviar a les altres escoles i una còpia al GRAN FORMIGOT (supervisor)
Cada escola rebrà 3 o 4 activitats diferents ( les fetes per les altres escoles) aquestes activitats hauran de ser resoltes durant el temps que dura fer un intercanvi a l'altre, quan aquestes estiguin acabades s'enviaran a l'escola.
La feina del gran formigot és la següent a part de supervisar una mica els exercicis dels alumnes:
- El GRAN FORMIGOT MATEMÀTIC recullirà tots els fulls dels diferents formiguers, els classificarà per temes i dificultat durant el Juny i enviarà a totes les escoles tots els exercicis.
- Mantindrà una pàgina web amb totes les explicacions dels exercicis i altres activitats com ara un àlbum de fotos.
Cal dir també que aquest projecte també disposa d'un xat que l'anomenen el xat de les formigues on tots els nens que formen part del projecte de la formiga matemàtica poden intercanviar opinions i parlar entre ells.

Els objectius d'aquest projecte són els següents:
- Aprendre d'una manera divertida i dinàmica.
- Aprendre a manejar eines informàtiques com ara el ratolí,teclat,escànner...
- Conèixer i utilitzar diferents recursos d’internet. Navegar per internet, correu electrònic...
- Donar oportunitats per expressar la creativitat.
- Potenciar la participació .
- Fomentar el treball en equip i l'aprenetatge cooperatiu.
- Formar part i participar d'una activitat interactiva on també hi participin nens d'altres escoles.
- Veure a les matemàtiques com una eina que també permet la diversió.
- Potenciar el càlcul, els problemes i la lògica.

Opinió personal.

Penso que aquesta mena de projectes són molt educatius per als nens d'avui en dia, d'aquesta manera se'ls motiva i tenen més i més ganes d'aprendre,
i penso que encara és més bona idea la relació que hi ha amb els alumnes d'altres centres, perquè vulguis o no també els motiva, es crea una certa rivalitat sana i això fa que els nens facin els exercicis o intentin fer-los a la perfecció per a poder aconseguir ser els millors.

Concert de Santa Cecília

Divendres 25 de Novembre vam assistir els estudiants d’educació primària i educació infantil al concert que van executar els alumnes de tercer de magisteri especialitzats en música. Els alumnes de segon de magisteri musical també hi van participar.
Aquest concert es va dividir en quinze obres, les quals duraven com a màxim cinc minuts.
Els instruments que vam trobar eren Piano, flautes, metal·lòfons, xil·lofons, carillons, plaques, baix, guitarra elèctrica, amplificadors, cajón, faristols, la bateria i la trompeta.
Va ser interessant perquè al començar el concert, van fer la primera obra d’un minut i mig de silenci total. Ningú sabia ben bé el que feien, i ens va sobtar la manera d’iniciar el concert.

En un moment del concert van fer sortir a un alumne de primer de grau a cantar, i va sortir una noia a cantar la cançó de Hero de Mariah Carey. Va ser impressionant, tot el públic va posar-se dempeus per aplaudir-la i fins i tot se’ns va posar la pell de gallina.

En un moment del concert, van fer participar a tot el públic, on ens van dividir en dos grups. Cada grup havia d’estar atent a un número que ens posava una noia. Havíem de mirar la partitura per saber quina cançó pertanyia al número i cantar, d’aquesta manera van aconseguir que tot el públic participés i va ser molt original.

Per acabar aquest concert, tots els alumnes de tercer van cantar una cançó anomenada “Amigos para siempre” ja que per ells és l’últim any a la universitat, i l’últim any que estan junts. Va ser un moment molt emotiu tant per ells com per el públic.
Em va semblar un concert molt agradable, molt emotiu i sobretot molt ben preparat.