dissabte, 19 de desembre del 2009

COED 18 de Desembre

Descripció

A la sessió d’ahir divendres dia 18 de Decembre, vam dedicar la classe a diverses activitats. La primera va ser l’exposició del territori que ho van fer la Norma i la Ariadna, i el seu tema era la dansa. Seguidament van fer les Quatre recitacions que quedaven per fer. Aquestes recitacions van ser les següents:
- Adrià Miquel: poema d'un llibre de Joan Margarit- Sergio Ramírez: Alzeimer (anònim)- David Cortés: conte anomenat "La lògica del borratxo"- Macià Bagur: llegenda menorquina
La tercera activitat va ser la de descripció “Qui ets tu?” ja que en el seu moment tres companys no ho van poder fer. Aquest tres companys van ser la Blanca Vivet, que va descriure a la Sònia Pérez i la Mireia Toro, després l’Adrià Miquel que va descriure al Marti Villegas, i finalment la Cristina Sansalvadó que descrivia a la Sandra Ferré.
Després hem donat pas a l’últim debat que quedava per fer. El tema que es va debatre va ser “La religió a les escoles” .L’equip en contra estava format per Martí Villegas, Àngel Caloca, Adrià Miquel, Sergio Ramírez i Cristina valera. Que el que defensaven és que estaven en contra de que s’impartís la religió a les escoles, però no pas de la història de la religió. L’equip a favor estava format per Rafa Moya, Laura Navarro, Òscar Garcia, Bea González i Pau Nin, i ells defensaven que la religió era cultura i que ensenyar religió a l’aula era ensenyar a respectar a la societat. Aquest debat l’havíem d’avaluar el meu grup ja que ells ens van avaluar a nosaltres, i havíem de tenir en compte els punts forts i els punts febles del debat, li es temps era l’adequat, l’interès que tenien ells pel tema, si s’havien respectat els torns de paraula, etc. Per finalitzar la classe la professora ens va passar un full d’avaluació de l’assignatura, i havíem d’escollir quina era l’activitat que ens havia agradat més. Per despedir-nos ens va dedicar un poema.


Reflexió

Pel que fa al tema que s’ha tractat al debat d’avui, personalment penso que la religió no hauria de ser obligatòria a l’escola. Hauria de ser una optativa i que la gent pogués triar o no si vol saber religió, o prefereix mantenir-se al marge.Penso que tots dos equips han sabut defensar molt bé la seva posició, raonant les seves posicions i respectant a l’altre equip i els torns de paraula. Han calculat molt bé el temps, respectat els vint minuts que hi ha de marge.Per mi, l’activitat que m’ha agradat més ha sigut l’exposició sobre el territori, ja que gairebé totes les exposicions m’han agradat molt, ens ha permès conèixer més els poblets i ciutats, els plats tradicionals catalans, la dansa, diferents festes majors, etc. Aquesta activitat havíem d’incloure el que haguéssim aprés de GTIC i COED. M’ha agradat molt aquesta assignatura ja que apart d’aprendre continguts he aprés un dels aspectes més importants per ser professor que és el parlar en públic. A intentar controlar els nervis i perdre la vergonya.

Seminari 18 de Desembre


Descripció

La sessió de seminari d’ahir va ser la última d’aquest semestre.
Per començar aquesta sessió, ho vam fer amb l’actualitat educativa.
La primera exposició va ser la del Carles i l’Esteve, que tractaven el tema de la implantació del nou calendari escolar. Van explicar la progressió d’aquesta notícia, i la opinió de professors, catedràtics, etc, fins ara que ja està aprovada. Les classes començaran el set de setembre i hi haurà una setmana de vacances al febrer o al març.Després la Mar i jo vam explicar la noticia que tractava sobre
l’escolarització a casa. Hi ha famílies que opten per escolaritzar els seus fills a casa, ja sigui per motius religiosos, ideològics, de desacord amb la metodologia dels centres, o bé perquè la casa està situada molt a les afores. Aquí podem veure un vídeo on parla una mare que educa als seus fills des de casa.

Un cop finalitzades les exposicions vam donar pas a l’amic invisible, on tothom havia de comprar fer una postal de Nadal, i un detallet.
Per acabar la sessió vam fer un pica-pica on tothom va portar una cosa per menjar, i vam despedir-nos amb una fotografia conjunta, i desitjant-nos bones festes.

Reflexió

Sobre la primera notícia que van exposar penso que és una bona opció el fet de que hi hagi una setmana de vacances al febrer o març ja que l’últim trimestre es fa molt pesat i penso que aniran bé per tornar a l’escola amb més ganes i més relaxats.
Per altra banda, pel que fa a la notícia que vam exposar nosaltres, penso que el fet de la hi hagi famílies que decideixin educar el seu fill en un entorn familiar, no em sembla molt bona idea, ja que és imprescindible que els fills es relacionin, en comuniquen amb els companys de classe, els professors, i no passin tantes hores amb la família.
Per últim, dir que per a mi, ha estat un plaer compartir el seminari amb els meus companys, m’han agradat molt les classes, ja que han sigut molt dinàmiques, i molt participatives.

dimarts, 15 de desembre del 2009

Reflexió personal sobre alguns "tòpics"

tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules.

Pel que fa a aquest tòpic, crec que és totalment cert. Crec que és molt útil aquesta frase, ja que moltes vegades una imatge ens serveix molt més que un text, una imatge ens mostra i interpreta allò que en vol transmetre i moltes vegades sense cap explicació. Les imatges serveixen moltes vegades de recolzament dels textos, però moltes vegades les imatges no tenen res a veure amb el text i poden arribar a confondre’ns.
Un exemple d’aquest tòpic pot ser, una imatge de dues persones que s’estan cridant. Amb tant sols la imatge ja podem interpretar que aquestes persones estan enfadades o que han tingut un mal entès, no ens caldrà cap explicació per poder interpretar-ho. D'altra banda, però, penso que també pot causar confusions això de només ensenyar una imatge i no fer-ne cap explicació.
Un altra exemple podria ser que en els anuncis de la televisió, moltes vegades no ens expliquen res amb paraules, però tant sols amb les imatges ja n’hi ha prou per entendre’l o interpretar-lo.


tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu.

En quant a aquest tòpic, penso que és totalment cert. Quan ens col·loquem davant de la televisió, moltes vegades quedem eclipsats i embovats, i ja ens poden parlar o qualsevol cosa que a vegades ni contestem. O ve després ens pregunten que hem estat veien o escoltant i no ho sabem o no ho recordem.

tòpic 3: La televisió és un mitjà generador de "modes".

Un dels objectius principals de la televisió és cridar l’atenció als usuaris perquè comprin els productes que estan de moda. Anuncien contínuament productes, objectes, roba, cotxes, mobles, etc. que estan de moda o això ens volen fer creure. Per exemple la roba, estan contínuament fen pasarel·les de moda, d’aquesta manera inciten a la gent a comprar aquesta roba.
El problema de la roba, de la moda, és que amb un període curt, la majoria de vegades, canvia i allò que tu t’havies comprat que estava a la moda, ara ja no ho està, i has de comprar una altre cosa. La moda és una manera de consumir pura i dura, i el problema és que la majoria de vegades entrem en aquest joc.

tòpic 4: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència.

Aquest tòpic és cert però per la gent que s’hi passa hores i hores enganxada a la televisió, o a videojocs, o amb pel·lícules només quan una persona es passi la vida mirant programes o pel•lícules on es mostri la violència.
Aquella persona que miri aquest tipus de pel•lícules, o jugui amb aquest tipus de videojocs, però que sàpiga distingir que allò que veu és el que no s'ha de fer mai o és una cosa que està malament, no ho farà. En serà conscient.En canvi, a vegades en els nens això crea confusió i incita a que ho posin en pràctica. Si un nen mira aquests programes o pel•lícules i ningú l'avisa que allò que mira no ho pot veure perquè és petit o perquè allò que fan no està bé, ell ho seguirà mirant i creurà que allò que veu està bé, fins al punt de practicar la violència.

dissabte, 12 de desembre del 2009

Escola Baloo



El dimarts dia 17 de Novembre, la Mar i jo, vam poder gaudir d’una visita a l’Escola Baloo, acompanyades d’un alumne de tercer que es diu Jordà.
Per començar, vam posar-nos amb contacte amb en Jordà a través del correu del Blink. Va contestar-nos ràpidament i va contestar-nos a tots els dubtes que teníem, vam quedar a la sortida del metro per anar junts cap a l’escola. De camí a l’escola va explicar-nos el que faríem durant el dia, el que feia ell allà, i com era físicament l’escola.
Vam arribar, i ens vam trobar amb l’escola plena d’obres, i quan vam arribar, va portar-nos al despatx i va presentar-nos a la directora, una dona molt agradable, i ens va explicar el funcionament de l’escola. Després va venir el cap d’estudis, i vam anar a demanar menú per quedar-nos a dinar a l’escola. És una escola pública d’una sola via, que té infantil i primària. Els serveis que disposa l’escola són els següents: el Menjador escolar, les activitats extraescolars, SAM/SAT (Serveis d’Acollida de Matins, i Serveis d’Acollida de Tardes), i el casal d’estiu i d’hivern.
El seu projecte educatiu es defineix com a obert ( a les noves demandes i necessitats que la societat genera), innovador i sobretot participatiu. La participació es duu a terme a partir de les famílies, el treball en equip dels mestres i monitors, i d’implicació de l’alumnat en el funcionament de l’escola a través dels càrrecs de classe, els càrrecs d’escola que té cada curs i l’existència de delegats de classe.
L’escola, dóna importància a uns aspectes, que els citaré a continuació:
1.- L’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura.
2.- Incorporar les noves tecnologies en el treball quotidià
3.- La participació en el projecte Agenda 21
4.- Integrar les sortides de les colònies en les seves programacions per aconseguir un ensenyament més vivencial i enriquidor.
5.- Introduir-los a d’idioma estranger (Anglès) des de P5.

Per començar com que en Jordà està estudiant magisteri en l’especialitat de música vam passar tot el matí fen classes de música, a nens de P3, una classe amb nens de primer, segon i tercer, després vam estar a la classe de música de quart.
Per la tarda vam estar amb els alumnes de quart fent català, on vam participar ajudant als alumnes amb el quadern de cal·ligrafia, i després vam anar a la classe de tercer on vam estar fent jocs matemàtics per grups.
A les classes de música vam estar més d’oients, en canvi a la tarda ens van deixar ser més participatius, i ajudar amb el que podíem als alumnes.
Vam aprendre de cada classe, de cada alumne i de cada professor, em va semblar una activitat molt profitosa, i l’escola en si, em va agradar moltíssim, tot i l’inconvenient de les obres.
Una anècdota que vam tenir la Mar i jo, i que ens va impactar molt, va ser en una classe de música amb els nens de quart, un nen, amb problemes molt seriosos, vam estar una hora i mitja amb ell. Era un nen que era molt distorcionador i que cridava molt l’atenció, tocava la flauta quan no l’havia de tocar, cridava, es reia constantment, contestava a la professora i era molt entremaliat. La professora, amb molta paciència, i els altres alumnes intentaven fer la seva classe intentant que el comportament d’aquest nen influís en mínim possible, per sort, i penso que gràcies això la classe va poder funcionar, la resta d’alumnes són conscients del comportament inadequat d’aquest nen i intenten dintre de les seves possibilitats, seguir la classe amb molta atenció i sense fer-li gaire cas perquè és el que ell busca.
Em va cridar molt l’atenció com actuava aquest nen, i per altra banda, l’actitud de la professora i la resta d’alumnes.

dimecres, 9 de desembre del 2009

Escola Arc Iris

L’escola Arc Iris és una escola pública i municipal situada a Hora, un barri de Barcelona, composta d’una línia per curs, i format per educació infantil i educació primària.
L’escola està en funcionament des de fa 67 anys. Antigament era una escola especial per nens amb problemes respiratoris. La infraestructura d’aquesta escola era fa molts anys, una casa del comptable de l’ajuntament de Barcelona.
El seu projecte educatiu contempla una sèrie d’idees que defineixen la línia que segueix l’escola. És una escola acollidora, familiar i propera que vetlla per la formació integral de la persona, per altra banda és una escola potenciadora dels llenguatges tan verbal, corporal, científic, musical i fins i tot visual i plàstic. Està immersa en un entorn natural ric en varietat, el qual estimula i determina en gran manera la pràctica educativa. També s’ha de dir que és una escola innovadora, cohesionadora, ja que transmet un sentiment de pertinença al nostre país. Es pot definir també com una escola inclusiva ja que atenen a tot l’alumnat respectant les seves diferències i les seves necessitats. És una escola sensible als esdeveniments de caire científic, social o cultural i pedagògic del seu entorn, i per últim dir que és una escola participativa.
Uns dels projectes que em van cridar l’atenció, és un projecte que tenen amb el Senegal, on durant l’any (des de fa quatre anys) s’escriuen intercanviant cartes. Els alumnes de Barcelona escriuen es castellà, i els de Senegal contesten en anglès. El primer any va haver-hi un intercanvi de dibuixos, el segon de cançons, el tercer de contes, i aquest any de jocs. En aquest projecte també inclouen cada vegada que envien cap allà les seves cartes, una caravana solidària on aquesta la omplen de material escolar i informàtic.
Un dels projectes que també es duen a terme és la radio. Tenen una sala de ràdio, i cada dijous a les 12:00 retransmeten el programa. Fan la retransmissió la meitat del grup classe. Les tasquen de les quals desenvolupen el programa és: l’agenda, notícies importants, aniversaris i el tot si val, que fa referència a enigmes, poemes, acudits, etc. Aquest projecte es duu a terme des de fa set anys, ja que abans de la ràdio feien una revista que es deia el Reglet.
Un altre projecte a destacar és el de la meteorologia on els alumnes de cinquè. Consisteix en la observació del temps, cada dia, a les onze del matí, i el que han d’observar és la boira, la contaminació, els núvols, la direcció del vent i l’Estat del temps. Tots aquests aparells es troben situats en una caseta de fusta que tenen ben guardada a l’aire lliure.
Per últim un projecte a destacar és el projecte del medi ambient, que el que volen aconseguir amb aquest projecte és que els infants descobreixin la riquesa natural del seu entorn immediat, que aprenguin a respectar i estimar la natura i a actuar a favor d’un desenvolupament sostenible, que aprofundeixin en el treball d’observació directa, d’experimentació i de recerca i per últim que coneguin i estudiïn els espais verds com elements d’equilibri ambiental. Els alumnes estan en contacte amb el medi natural a través d’activitats com jardineria, l’hort, les tortugues ( com espècie protegida) i fan dues hores per setmana la classe a l’aire lliure, en els seus preciosos jardins,
Una frase que fa referència a aquest projecte i que em sembla molt interessant és: Tenim el compromís de transmetre i ensenyar que “el medi ambient ho és tot, hi ha un sostre existencial i és precís que tots ens comprometem fent accions sostenibles, accions duradores”.
Per acabar aquest informe, personalment haig de destacar unes coses que em va cridar molt l’atenció.
Primer de tot la infraestructura de l’escola, té unes instal·lacions Increibles, el menjador de l’escola sembla un restaurant, consta de 6 jardins els quals cada dia els toca jugar en un diferent. Tenen una caseta de fusta per nines i joguines a la disposició dels nens, tenen tortugues terrestres, una pista de futbol i una altra de bàsquet. Disposen d’un magatzem de teatre i jocs on hi podem trobar patins, pilotes, xanques, cordes, etc. Un altre fet rellevant i per mi molt important és que des de primer de primària els alumnes fan conferències davant de tota l’escola per introduir-los al món real, el fet de parlar en públic, i és increïble com parlaven i ens explicaven els seus projectes els nens de cinquè.
Per últim un aspecte que em va resultar interessant va ser que per donar el senyal de que ha acabat l’hora de classe no ho fan amb un timbre sinó amb música.

diumenge, 6 de desembre del 2009

Seminari 4 de Desembre

Descripció

Per començar la sessió de divendres del seminari, vam acabar de decidir que faríem per l’últim dia de classe de seminari, per despedir-nos ja que el semestre que ve no tindrem ni el mateix tutor, ni serem els mateixos companys. Vam decidir que faríem un pica pica, i vam decidir fer l’amic invisible. L’amic invisible consistiria en fer o comprar una postal de Nadal, per la persona que ens toqués, i un detall per acompanyar la postal de cinc euros com a màxim. Vam repartir-nos el menjar que portaríem de manera que quedés força repartit, i que hi hagués tant dolç com salat. Seguidament vam fer els papers de l’amic invisible per saber a qui li hauríem de fer el regal.
Un cop finalitzada aquesta part de la sessió, vam parlar sobre com prendre apunts.
Per poder-ho introduir, vam fer unes fotografies al començar la classe, als apunts que havíem pres a la conferència de l’Eulàlia Bosch anomenada “Fer de Mestre” i vam passar les imatges a l’ordinador i vam veure i analitzar com prenien apunts. Vam parlar sobre les maneres que hi ha de prendre apunts, i a partir d’aquí entre el tutor i nosaltres vam decidir quina era la millor manera per fer-ho.
Les idees principals que vam extreure era que hi ha diferents maneres de prendre apunts, ja sigui d’una manera gràfica o textual. No es pot dir que una manera és més correcta que l’altre, simplement a cadascú li va millor una cosa o l’altre segons la manera d’estudiar o de sintetitzar. Després, vam aprendre que a més d’enregistrar el que sentim, hem de saber interpretar el que ens diuen, escriureu amb les nostres paraules, i opinar sobre allò que posa com exemple, i finalment vam parlar sobre els mètodes que ens poden ajudar a prendre apunts.
Després vam entrar a una pàgina web que explicava exemples de com es prenen apunts. Segons aquest pàgina la presa d’apunts conté 6 parts, anomenades les 6R. Es diu així perquè són les següents: registra, resumeix, recita, reflexiona, revisa i recapitula.
El foli on nosaltres escrivim per prendre apunts ha d’estar dividit en tres parts. A l’esquerra de tot, una columna on es posen les paraules claus, i el resum d’allò que ens han explicat, a la part central apuntem les notes, i els punts principals i les idees que hem captat. I a la part de sota, anotarem una síntesi que ens servirà com a recapitulació.
A continuació us enllaço la pàgina web on veiem l’exemple que us he explicat anteriorment:
toma de apuntes

Reflexió

Personalment penso que no hi ha una manera adequada per prendre apunts. Cadascú utilitza la manera que per ell és més productiva, i la que l’ajuda més a sintetitzar i recordar allò que ens expliquen. No tothom té la mateixa capacitat de síntesi, ni la mateixa memòria per recordar una frase o una paraula, per tant, cadascú prendrà els apunts d’aquella manera que un cop acabada la xerrada, o la conferència, llegeixi el que ha apuntat i fen una ullada sàpiga del que està parlant. Penso que és una cosa molt personal el fet de prendre apunts, ja que la majoria de vegades si una altra persona llegeix el que tu as ficat, no entén el que hi posa perquè segurament li faltarà informació, aquella informació que per nosaltres no cal que hi sigui per poder-ho entendre. És cert que pot haver-hi una manera més adequada de prendre’n com pot ser l’exemple que he citat abans, que és una manera entenedora i organitzada.

Aprenentatge i TIC

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb l'ordinador:


La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

En aquest cas fa referència a la següent pàgina web: http://clic.xtec.cat
En aquest web hi podem trobar activitats d’utilització diària que ens permeten trobar el resultat correcte a través del dia a dia, i posen a prova els nostres coneixements. Aquest programa ens proporciona diverses activitats per poder ampliar els nostres coneixements. En e nostra cas, l’activitat que vam fer sobre l’ utillatge químic amb el portal JClic, ens va donar la possibilitat de vam poder aprendre nous coneixements o refrescar els que ja teníem, d’aquesta manera no només ens posa a l’abast exercicis, sinó que també els tutoritza.


La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

Aquest tipus d’activitat, ens ofereix, apart d'oferir noves possibilitats expressives, fomentar una actitud de reflexió i correcció actives, també ens ofereix la possibilitat d’esborrar, desfer, canviar les propietats dels objectes, el seu tamany, color, etc.En aquest cas fem referència a Microsoft Word, una aplicació que utilitzem contínuament tots els usuaris. Cal dir que és una eina molt útil i molt utilitzada per tots nosaltres.

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne


Desenvolupar estratègies de resolució de problemes. L'alumne és qui té el control de la màquina, no pas a l’inrevés. A la classe hem decidit associar el WinLogo amb aquesta metàfora ja que és una forma molt creativa de que els alumnes a base d’intentar-ho, provar-ho i equivocar-se pugui arribar al resultat correcte. En aquest cas, la tortuga, que és el subjecte principal del programa, és la que s’encarrega de realitzar les ordres que nosaltres, mitjançant el llenguatge adequat , li donem.

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador


Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Aquest tipues d’activitat ens permeten un tipues d’aprenentatge on l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.En aquest cas nosaltres hem utilitzat el programa anomenat Crayon Physics, on les simulacions fomenten la reflexió i l'actuació, ja que fan pensar i raonar a l'alumne. Mitjançant un llapis de colors que tu mateix maneges, has de traçar línies perquè la pilota arribi al seu destí que està senyalat amb una estrella. D’aquesta manera aquest programa fomenta la concentració dels alumnes, a més de la creativitat i la reflexió.