http://www.youtube.com/watch?v=DOZdC4E13NM&feature=player_embeddedEmocions
- En aquest anunci on la marca anunciada es Pantene Pro-V ens narra en forma de curtmetratge la historia d’una noia sorda que comença a tocar el violí amb una amiga que toca el piano, però l’amiga al veure que la noia protagonista no en sap tant com ella, i li costa més aprendre per la seva discapacitat auditiva, l’exclou, i intenta per tots els medis que la noia protagonista no pugui fer realitat el seu somni, que es arribar a saber tocar el violí. La noia protagonista, després de molt esforç i de conèixer a un home que toca el violí i que també té la mateixa discapacitat que ella, aprèn, i en l’anunci s’acaba veient, com, tot l’esforç de la noia es gratificat, ja que acaba tocant en el mateix concurs de música que la seva amiga pianista, i es aplaudida pel públic, que després d’escoltar la seva peça, l’aplaudeixen igual o més que a l’amiga.
- Sobre l’ anàlisi dels aspectes formals, com ja he dit anteriorment, l’anunci es narrat en forma de curtmetratge i això fa que hi hagi diferents enquadraments, decorats i escenaris:
En la primera escena de l’anunci es veu com la noia protagonista, de petita, esta mirant al carrer com un home toca el violí. L’anunci ens mostra en primer pla, la cara de felicitat de la noia, i el somriure que li fa l’home a ella, un somriure còmplice que transmet a l’espectador la sensació de calma. En la següent escena la noia es troba amb el seu violí davant d’un cotxe que li toca la botzina perquè s’aparti del carrer, però ella no ho fa, i es la primera senyal on l’anunci ens fa veure que la noia es sorda, i per això no sent la botzina del cotxe.
Seguidament ens mostra la companya de la protagonista, esbroncat a la noia, dient-li que per què no intenta aprendre una altra cosa, perquè està fent perdre el temps a tothom, i es quan la noia s’enfonsa i en l’anunci es veu la noia mirant el violí fixament, i ens fa pensar que s’està plantejant si realment val la pena intentar aprendre’l. Però llavors es quan torna a veure, ( com de petita ) , l’home tocant el violí al carrer, i que es aplaudit per gent que l’està mirant, i l’home, recorda que era ella la que un dia, el va mirar amb aquells ulls, i li pregunta amb llenguatge de signes ( senyal de que ell també és discapacitat auditiu ) si encara segueix tocant el violí. En la següent escena, mitjançant el llenguatge de signes, la noia li pregunta a l’home, perquè no pot ser com els demés, i l’home li respon, que per què ha de ser ella com els demés. L’home li fa una reflexió sobre la música, li diu, que es una cosa visible, que tanqui els ulls, i ho veurà. La noia, li fa cas, i comença a assajar de nou. Comença a veure les coses més clares, i a veure que si realment el que ella vol aprendre, es a tocar el violí, ho ha de intentar. Amb molt d’esforç comença a poder tocar-lo, i ajuda al seu amic a tocar al carrer i a sentir-se agust amb la música. Comença a viure la música. D’altra banda, la seva amiga, intenta per tots els mitjans, fer, que la noia no faci realitat el seu somni, envia a uns nois al carrer a que li trenquin el seu violí i li donen un cop al seu amic sord, i l’exclou del grup d’amistats. La suposada amiga assaja molt per a poder guanyar un concurs de música, el qual es presentarà.
I arriba el gran dia.
La penúltima escena de l’anunci es veu l’amiga tocant el piano, i es molt aplaudida pel públic per tant, hauria fet en el concurs tant esperat, una actuació brillant, però quan el presentador del concurs ja està donant per acabat el concurs, l’anuncien que hi ha una altra participant, i surt la noia protagonista a l’escenari. Amb l’imatge del seu amic sord a l’hospital, i amb tot lo que l’amiga li ha fet, i li ha intentat impedir que toqui, en ment, apareix amb el violí reconstruït, tanca els ulls tal i com li va dir el seu amic una vegada, i comença a tocar. Comença a tocar el Cànon de Pachelbelt, que es la banda sonora que sona durant tot l’anunci. Comença a tocar amb tota l’energia que li queda, amb tot el que ha après. Els seus cabells volen de vitalitat. En aquesta escena la càmera dóna voltes ensenyant-nos una vista panoràmica de la noia tocant, intercalats amb flashbacks de moments dolents viscuts, i tot el que la música li està transmeten i tot el que li queda per viure. Es veu l’escena d’una papallona que acaba de començar a volar, i surt volant per un prat, lliure. Sense pressions, i això a l’espectador li transmet calma i pau.
Quan acaba la peça, el públic i el jurat es queden bocabadats, i comencen a aplaudir entusiasmats. La noia, ha aconseguit el que volia, aprendre a tocar el violí, i l’amiga que ha vist la actuació, també es queda atònita veient tot el que ha pogut aconseguir.
Per últim, l’escena de la noia davant de l’escenari amb el focus de la sala il•luminant-la i tot el públic d’en peus aplaudint-la, es transforma en el logo de la marca Pantene Pro-V, que es manté uns segons a la pantalla sobre l’eslògan de : ‘’ You can Shine ‘’ que traduït al català significa : Tu pots brillar.
Amb aquestes últimes escenes i aquest eslògan, deduïm que l’anunci ens vol transmetre, que si un vol, pot aconseguir tot el que es proposa, i que, tots podem arribar a ‘’brillar’’ en alguna cosa. El missatge es que compris els xampús per al cabell de Pantene Pro-V i que seran ells, els que et facin brillar.
En la meva opinió crec que es un gran anunci, perquè realment fa emocionar a l’espectador, i ja sigui per a bo o per a dolent, et fa quedar els 4 minuts que dura, davant de la televisió mirant com acaba la historia. Realment penso que han aconseguit l’objectiu, que era impactar el que l’observa i que realment, després vagis a comprar el xampú creient que es millor que els demés per la brillantor, vitalitat i força, que donen als teus cabells. L’anunci es una metàfora ja que troba semblances entre la noia protagonista i un cabell ben cuidat. La noia es com si fos el cabell, que després de molt d’esforç i dedicació, fent servir el producte adequat, pots trobar la formula exacte per tenir un cabell ben cuidat i bonic.
